La Selecció polèmica

En el passat ple extraordinari de l’estat de la ciutat, Ciutadans va proposar que l’Ajuntament de Lleida, juntament amb el Club Lleida Esportiu i la Federació Catalana de Futbol, enviés una Petició formal a la Reial Federació Espanyola de Futbol i altres organismes responsables perquè la Selecció Espanyola de Futbol o la Selecció Espanyola de Futbol sub-21 jugui un partit al camp d’esports municipal de Lleida.

Per què creiem que Lleida ha d’acollir un partit de la Selecció Espanyola de Futbol? Perquè creiem ferventment en la normalitat. I no és normal que hagin transcorregut ja tretze anys des que el combinat espanyol va disputar un partit en terres catalanes (des del 12 de febrer del 2004 a l’Estadi Olímpic Lluís Companys).

Pensin-ho per un moment: Catalunya és la segona comunitat autònoma més poblada, després d’Andalusia, la qual ha acollit nou partits des d’aleshores. I no és que Andalusia vulgui monopolitzar la Selecció, perquè des del partit esmentat, “la Roja” ha disputat 43 partits a tot el territori espanyol.

Així, a més dels nou partits jugats a la nostra comunitat més meridional, se n’han disputat vuit a la Comunitat de Madrid, cinc a la Comunitat Valenciana, quatre a Astúries, tres a Castella-la Manxa, tres a Castella i Lleó, dos a la Rioja, dos a Galícia, dos a Múrcia, dos a les illes Balears, un a Extremadura, un a Cantàbria i un a les Canàries.

Però per què s’hauria de disputar a Lleida? Perquè ciutats com Gijón, amb 270.000 habitants, o Albacete, amb 170.000, han acollit tres vegades cada una la Selecció durant aquest període. I perquè creiem que tenim capacitat per fer-ho: el nostre Camp d’Esports té capacitat per a 13.500 persones, i aquest any el consistori ha aprovat la substitució de la gespa del camp per una de primeríssima qualitat.

En el mateix sentit, la nostra ciutat ja ha demostrat que està àmpliament preparada per acollir esdeveniments esportius de la mateixa magnitud, com pot ser etapa a la Volta a Espanya o la Copa Federació de tennis, que es disputa entre diferents països, o diferents campionats d’Espanya, entre els quals volem destacar per proximitat el tir amb arc i el tennis cadet.

De la mateixa manera, creiem que portar la Selecció no només ajudaria la nostra ciutat a posar-la al mapa de l’àmbit futbolístic, sinó que també ajudaria a fomentar la candidatura de la Seu Vella a ser declarada monument Patrimoni de la Humanitat, ja que és un dels punts inclosos en la nostra proposta. Per no parlar dels beneficis econòmics i turístics que suposa acollir un esdeveniment d’aquest tipus.

Finalment, voldríem ressaltar que la iniciativa no és nova, ja que es va intentar fa un cert temps, encara que al final Gijón va guanyar el capítol. Llavors, on és el problema? Doncs precisament en la politització intencionada del futbol per part d’alguns, que han titllat la nostra proposta de “vergonyosa” o de “buscar la confrontació i la provocació”.

Sectors que promouen actes extraesportius com ara xiulades a l’himne, proclames polítiques en certs minuts, etc., per llançar les seues pròpies proclames polítiques. Però cal superar aquest conflicte: aquesta proposta hauria de ser entesa com una oportunitat més per promoure aquells valors que representen les seleccions nacionals a tots els països.

Seleccions que es componen de jugadors de molts equips que rivalitzen en altres competicions, i que al veure’ls jugant junts es fomenta la sana rivalitat i la cooperació. Una germandat que hauria de ser imprescindible en la pràctica de qualsevol esport, i que en aquest cas ha estat reconeguda amb el Premi Príncep d’Astúries de l’Esport a dos dels integrants més cèlebres, com són Xavi Hernández i Iker Casillas.

Com hem dit, creiem en la normalitat, i el normal seria poder disfrutar d’un partit de la Selecció amb alegria, i no amb polèmica.