Reflexions sobre com aprendre a decidir (II)

Continuem amb les reflexions sobre l’aprenentatge i la presa de decisions.

El concepte deep learning aplicat al disseny de màquines intel·ligents juga amb la possibilitat de transferir la presa de decisions de l’ésser humà a un artefacte dotat d’intel·ligència artificial. La màquina ja supera l’ésser humà en capacitat per emmagatzemar dades, però hi ha aspectes de l’aprenentatge difícils de transferir a una màquina. En aquest sentit, la meua experiència professional m’ha fet veure sis regles útils per a la presa de decisions amb encert:

1. Centrar-se en allò fonamental. Per al líder, és fonamental trobar la clau que fa que les coses succeeixin. Per trobar-la, és necessari moure’s, tenir esperit crític i creatiu alhora, no adoptar una postura inflexible o conformista.

2. Aprendre a muntar mobles d’IKEA. El fet de muntar un moble o qualsevol altre artefacte és una cosa que tots hem experimentat. Quan un s’enfronta a aquesta tasca, té dos opcions: l’una és començar llegint el manual d’instruccions i, a continuació, seguir-lo pas a pas, i l’altra, més arriscada i típicament espanyola, consisteix a llençar a les escombraries les instruccions, escampar el contingut de la caixa i començar a provar fins que aconseguim algun resultat. Evidentment, aquest segon mètode té uns certs riscos, però ens prepara per enfrontar-nos a les situacions de la vida real en les quals no hi ha instruccions escrites (i quan n’hi ha, són incompletes o incorrectes).

3. Entendre el procés de presa de decisions que condueix a guanyar. Als anys cinquanta del segle passat, John Boyd, pilot de la Força Aèria dels EUA, va desenvolupar un concepte nou per explicar l’èxit o fracàs en el combat aeri: el denominat cicle OODA (observe, orient, decide, act). La capacitat per controlar el cicle OODA (tant el propi com el de l’adversari) ens dóna la victòria en un enfrontament. La durada del cicle (des de l’observació fins a l’actuació) determina l’èxit, juntament amb la nostra capacitat per orientar, és a dir, de ser capaços de dirigir-nos cap a allò fonamental.

4. Apreciar el valor de l’optimisme i de la moderació. Els optimistes són més forts psicològicament i obtenen més bons resultats a les proves que els pessimistes. L’optimisme ens anima a emprendre i compensa un tret típic de la nostra espècie: és més forta la por de perdre que no pas l’incentiu del guany.

5. Aprendre dels errors. El concepte lliçons apreses està molt estès en l’àmbit militar occidental, però realment apliquem aquestes lliçons a la nostra actuació? Els errors tenen un costat positiu: ens permeten aprendre. Quan alguna cosa surt malament, ens preocupem més de buscar un culpable que d’entendre l’error. La causa última de moltes desgràcies no és cap altra que la falta de coneixement derivada d’una formació inadequada o de la incapacitat per aprendre.

6. “Ho vam fer perquè ningú no ens va dir que era impossible.” Deia Titus Livi que, en situacions adverses i sense esperança, les millors decisions són les més audaces. La vida és plena de paradoxes, i el que ens salva del desastre ens pot portar també a la ruïna. Com deia un anunci de pneumàtics: “La potència sense control no serveix de res.” També podem dir que l’audàcia sense sentit comú és el camí més curt cap al desastre.

Com a conclusió de tot plegat, podem dir que la millor inversió per garantir l’èxit és l’aprenentatge, orientat no només a l’adquisició de coneixements, sinó també al desenvolupament d’un estil de conducta que ens permeti enfrontar-nos amb èxit als avatars de la vida.

Tots ens enfrontem a limitacions en les nostres capacitats i tots tenim capacitats que poden romandre ocultes i desaprofitades. Qualsevol sistema d’educació ha d’orientar-se precisament a això, a treure partit de les capacitats i desenvolupar-les.

Un concepte recent, anomenat empowerment (és a dir, cedir poder a les persones en comptes de concentrar-lo seguint un model jeràrquic), ha transformat positivament l’estil de lideratge en moltes empreses, una cosa tan simple, i tan difícil alhora, com és el fet de delegar amb encert i, sobretot, ser capaç d’aprendre per afrontar amb èxit els reptes de la vida.