L'endemà de les aturades de temporers a la Granja d'Escarp i Seròs

Aquesta campanya de la fruita ha començat a Lleida amb unes jornades d’aturada realitzades pels temporers de la Granja i Seròs per l’incompliment d’alguns empresaris que pagaven per sota del salari hora, que és de 6,18 euros/hora i en molts casos amb jornades maratonianes de més d’onze hores inclosos dissabte i diumenge, en què no se’ls pagaven en cap cas hores extres i, com deia algun treballador, si vols que et cotitzi tots els dies et descompto 200 euros.

Situació que segurament arrosseguen altres comunitats autònomes com Andalusia, Múrcia o fins i tot dins de la nostra comunitat autònoma, com els casos de la recollida de l’oliva o els de cítrics al delta de l’Ebre, on es donen casos de pagar a tant el quilo i que al final resulta que cobren a 3 €/hora. Aquesta situació és la que ha pogut desencadenar l’aturada d’aquests treballadors juntament amb les pèssimes condicions de molts dels allotjaments en els quals es veuen obligats a malviure.

De poc servirà el problema social que s’ha creat aquests dies. Per cert, encara que des d’altres sectors vulguin culpar els sindicats majoritaris de treballadors com el nostre (UGT), el cert és que una vegada més hem deixat de banda els nostres interessos davant dels problemes dels més febles (els temporers) i la pau social en els municipis afectats i hem mediat per frenar una situació que se’ns podia escapar de les mans.

Ara bé, si pensem que s’ha acabat el problema, que els capitostos de les aturades ja no hi són o se’ls ha acomiadat o se n’han anat a l’altre costat de la Franja perdent el seu lloc de treball fix com el meu amic Hussein...

El que cregui que això és un problema puntual, el que cregui que ja ha passat sense més conseqüències que un dia d’aturada, està molt equivocat. Des del sindicat UGT no mirem ni mirarem cap a un altre costat, tenim i defensarem aquests treballadors, que en alguns casos són explotats per una minoria d’empresaris que incompleixen sistemàticament el Conveni Agropecuari de Catalunya.

I que quedi clar que no demonitzem tot el gran col·lectiu, sinó una minoria que a més enterboleix el sector, que ja passa moments difícils a causa dels baixos preus abusius que els imposen les grans superfícies. Des del sindicat UGT, n’hem pres nota i hem vist in situ les males condicions d’alguns allotjaments del Baix Segre, que necessiten inversions urgents de cara a la campanya que ve.

No podem permetre que els temporers i temporeres que vénen a treballar i a guanyar-se la vida ho facin en condicions d’habitabilitat tercermundistes; no es pot permetre que visquin en magatzems al costat de la maquinària o al costat de productes tòxics com plaguicides o en coves on no hi ha aigua potable, ni lavabos, etc. Tenim un gran problema que hem de resoldre entre tots.

En primer lloc, les inversions han d’aparèixer, no pot ser que el Ministeri digui que la culpa és de la Generalitat per haver passat les competències, o al revés, no pot ser que els alcaldes mirin cap a un altre costat una vegada passat el temporal, com si no anés amb ells, donant la culpa al feble, quan en realitat les coves continuen existint a la seua localitat i no es fa res per solucionar-ho. No pot ser que en municipis on hi ha allotjaments municipals se’ls llogui a empreses privades i no sota una gestió municipal.

No deixem passar aquesta situació, sense augmentar i millorar les condicions salarials i d’habitabilitat dels allotjaments inclosos els de Lleida ciutat; si no, ja ens en penedirem a les pròximes campanyes dient que no tenim temporers per collir la fruita de les Terres de Lleida.