Com funcionen internament els tribunals?

El cap de setmana passat vaig tenir una satisfacció personal en contemplar en un restaurant de la província de Castelló la fotografia dels components d’un dels tribunals més antics d’Espanya: el Tribunal de les Aigües de València, nou homes justos, tots agricultors, que solucionen com a tribunal en única i definitiva instància els problemes sorgits a causa del reg i el repartiment de les aigües. La seua fórmula singular, alhora que ancestral, és simple: les parts compareixen davant el tribunal i amb un succint “parli vostè” i “calli vostè” prenen coneixement de l’esdevingut per dictar la sentència. Altres tribunals col·lectius de més modernitat dirimeixen i conclouen diàriament les disputes dels ciutadans. Per prendre les seues decisions, cal saber: com funcionen internament? Quins sistemes segueixen per redactar les sentències? Si en una votació un magistrat discrepa dels companys, pot fer constar, al costat de la sentència, les raons de la seua discrepància? Existeix algú que, a tall de notari, doni fe del que succeeix davant del tribunal?

Vist per a sentència

Acabat el judici on es recullen proves i al·legats de cada part, el procés entra en la fase, per al públic desconeguda, de formació de la decisió. Els membres del tribunal passaran a discutir la sentència i a votar-la. Entre ells sempre hi ha d’haver un magistrat ponent que s’encarrega d’estudiar en profunditat el cas i que, al final, donarà forma a la redacció de la sentència, que haurà de ser revisada i acceptada per la resta del tribunal.

La sentència de la minifaldilla

Si hi ha una sentència lleidatana universalment coneguda és l’anomenada sentència de la minifaldilla, decisió que va posar en relleu què pot succeir quan el tribunal pateix disfuncions. En aquest cas, que conec bé per haver-hi intervingut, va succeir que el magistrat ponent va perdre la votació sobre la decisió que proposaven els seus companys, però es va trobar amb la paradoxa d’haver de redactar una sentència en la qual no creia. El resultat va ser la transposició de la seua experiència personal a una circumstància totalment diferent, extrem que va originar una posterior i descomunal polèmica.

Consell legal

Una sentència obtinguda en primera instància i donada per un jutge personal sempre pot donar lloc a una posterior revisió per part d’un tribunal format per diversos magistrats, els quals podran raonar la resolució d’una forma totalment diferent de la del jutge originari. Ignorar aquesta possibilitat debilitarà sempre les possibilitats d’èxit.