Col·lecció Daniel Giralt-Miracle

Els crítics d’art acumulen una gran documentació i un conjunt d’obres d’art testimonials dels seus gustos i amistats, producte del treball compartit amb els autors a través de textos per catàlegs, articles, llibres o exposicions. Finalment tot això representa una mena d’autoretrat de tota una vida vinculada a les arts. A Catalunya la majoria de les col·leccions dels crítics d’art han acabat a les pròpies famílies. Hi ha pocs exemples on el fons documental hagi anat a parar a institucions públiques. Recentment la família de Juan Eduardo Cirlot ha fet donació del fons documental al MNAC. La biblioteca de Maria Lluïsa Borràs també està dipositada públicament. Rafael Santos Torroella va llegar el seu fons documental a la Residencia d’Estudiantes de Madrid. El que sí que resulta més difícil de trobar és que les obres d’art es donin a museus. La col·lecció artística de Rafael Santos Torroella ha estat comprada als seus hereus per la ciutat de Girona, com una opció d’enriquiment patrimonial, però ha estat un cas d’excepció.

Per aquest motiu resulta del tot lloable el gest que Daniel Giralt-Miracle ha fet de donar la seva col·lecció al Museu de Valls, en vida. L’art d’una vida és el títol de la presentació pública de la col·lecció que el Museu fa aquests dies a dues plantes de la seva seu. Un total de més de 200 autors, amb obres rellevants de Le Corbusier, Miró, Tàpies, Ràfols Casamada, Hernández Pijuan, Viladecans, i els principals noms de l’escena catalana de les quatre darreres dècades. Daniel Giralt-Miracle ha estat i és un prolífic crític que ha estat al davant d’iniciatives i responsabilitats culturals, que s’inicien als anys seixanta, quan va desvetllar un gran interès per les arts, i especialment per l’art concret i axiomàtic. D’aquesta època hi ha una bona representació d’artistes i obres, com Jordi Pericot, José María Yturralde, Eusebio Sempere o Pablo Palazuelo.

En recórrer les sales, hom recorda les exposicions o textos que l’autor ha dedicat a aquests autors que ha defensat sempre, recuperant-los de l’oblit.

En aquesta panoràmica que simbolitza la mostra i la donació, hi ha espai per a l’escena lleidatana. D’ençà dels anys vuitanta, Daniel Giralt-Miracle va defensar artistes que ara apareixen en el fons d’aquesta donació. Abans, però, i de manera molt especial, Daniel Giralt-Miracle va mantenir una forta vinculació amb Enric Crous Vidal. A l’exposició s’inclou una obra, Flames, característica del nostre dissenyador. El fet que estigui a la mostra segur que ha estat ben mesurat pel bon record que representa aquest tipògraf lleidatà que sempre ha estat en el record del crític d’art, bon defensor de l’artisticitat del disseny gràfic. Al llistat s’incorpora també el nom de Rosa Siré, i a la mostra hi ha dos autors lleidatans més, Àngel Jové i Perico Pastor. L’obra de Jové és de la sèrie metafísica, d’aquelles fotografies emulsionades damunt tela, i pintades amb colors que exposava a la galeria Adrià de Barcelona, o a Vinçon, i que és una de les èpoques més brillants de Jové. Es una peça que pel seu caràcter històric mereix ser destacada. Està instal·lada dins d’una vitrina on hi ha dues peces realment arqueològiques de Miquel Barceló, i dues pintures damunt d’esmalt del 2008 de Perico Pastor. Una altra pintura de Perico Pastor, que representa la Pedrera s’exposa al costat de Mariscal.

Si la voluntat de Daniel Giralt-Miracle ha estat la d’abastar totes les seves inquietuds plàstiques, resulta gratificant que hagi pensat també a deixar un testimoni lleidatà, d’aquells autors que va estimar, entres els que ja no hi són, i dels que estima encara. Un gest que se summa a una decisió que l’honora, de donar en vida un patrimoni que el simbolitza.