D’il·lusió també es viu

De ilusión también se vive (Miracle on 34th Street, en la seua versió original) és una pel·lícula del 1947 guanyadora de tres Oscars. En aquest film la il·lusió juga un paper important per creure en l’existència de Santa Claus i a rebre els desitjats regals.

La paraula il·lusió ve del llatí illusio-ionis, “engany”. No sé si t’has preguntat alguna vegada si és bo o dolent tenir il·lusió. D’una banda, construir un món de color rosa ens allunya de la crua realitat, però al seu torn, la il·lusió pot ser la gasolina necessària perquè el nostre motor avanci a bon ritme.

Les nostres organitzacions necessiten alimentar-se d’il·lusió i a més en ració doble. Una primera dosi d’il·lusió en el sentit d’estat emocional, l’actitud positiva que ens projectarà cap a la consecució de l’altra cara de la moneda. Aquesta segona dosi és precisament tenir il·lusions, en el sentit d’objectius i propòsits pels quals lluitar.

L’esperança, amb o sense fonament real, d’aconseguir o que succeeixi una cosa que s’anhela o es persegueix i la consecució de la qual sembla especialment atractiva, no sembla a priori que sigui perillós. De fet, la meua aposta és clara: cal viure amb il·lusió. Estic d’acord amb aquell que va dir: “La meua il·lusió més gran és continuar tenint il·lusions.”

L’actitud, els estats emocionals són part de la nostra proposta de valor, de les nostres competències i habilitats per afrontar les tasques diàries. La il·lusió és un estat emocional que ens manté actius i alineats en la consecució d’objectius, que ens ajuda a minimitzar els problemes i d’aquesta manera afrontar-los amb prou energia per poder resoldre’ls.

Estar il·lusionat ens permet també tenir il·lusions, generant les condicions necessàries per assolir-les. El líder autèntic ha d’estar il·lusionat i a més a més ha de ser capaç d’il·lusionar els seus equips. El talent és necessari, però sense il·lusió no es pot arribar realment lluny. La il·lusió i l’entusiasme multipliquen el talent. Avui dia necessitem aquesta espurna que ens activi i és el líder el que ha de proporcionar-la.

D’altra banda, per transformar el que podria semblar un mer miratge, una fantasia o un simple somni, en un objectiu coherent i assequible i que la seua realització sigui prou motivant, necessitem almenys tres coses: voluntat, frescor i un entorn adequat.

En primer lloc, estar il·lusionat i plantejar-se il·lusions reals només depèn de nosaltres, de la nostra voluntat. El “voler és poder” cobra aquí sentit. En segon lloc, la frescor és la capacitat d’innovar, de ser creatius, d’estar en constant moviment i canvi, amb una decidida orientació al creixement personal i professional. I, per últim, al nostre lloc de treball, els nostres companys, els nostres treballadors han de potenciar aquest objectiu, han de creure-s’ho, perquè tots remem en el mateix sentit. Sense l’entorn adequat, la il·lusió s’acaba apagant i les il·lusions passen a ser simples castells a l’aire. La il·lusió i les il·lusions cal mantenir-les vives. Hauria de ser un dels valors que dirigís la nostra etapa.

Voltaire ja va deixar escrit que “la il·lusió és el primer de tots els plaers”. En les nostres empreses hi hauria d’haver lloc per a un cartell que digués alguna cosa així com “On la il·lusió genera il·lusions.”