25 anys: records entranyables, treball constant i projectes de futur

Els urgellencs ja hem incorporat com quelcom molt normal veure baixar pel canal palistes de tot el món, competint per una medalla al Parc del Segre; també hem interioritzat com un fet habitual que entre aquests esportistes hi hagi gent de la Seu, nascuda o arribada.

Sovint llegim als mitjans o a les xarxes que palistes de casa han guanyat un campionat estatal a la Seu, han fet podi en una copa del món a Polònia, medalla en un mundial a Londres o, fins i tot, or olímpic a Rio de Janeiro. Si ho mirem amb perspectiva ens adonarem que aquesta “normalitat” en realitat és enormement excepcional.

Ho és, de forma clara, per l’aposta que la Seu d’Urgell fos subseu olímpica de piragüisme l’any 1992, però també per l’enorme tasca que moltes persones han realitzat des de llavors fins ara. Els Jocs Olímpics de Barcelona van transformar la capital i mig país, també la Seu d’Urgell. L’obertura cap al riu amb la construcció del Parc Olímpic del Segre fou d’una gran rellevància urbanística, però també social, esportiva i turística.

Som molts els que, amb més o menys precisió, recordem aquesta transformació i també les enèrgiques vivències d’aquells dies de Jocs i d’aquells mesos de preparatius que també s’esmenten al llibre. Però la vida no és mai una fotografia fixa, i la vida de les ciutats tampoc.

El llegat dels Jocs, en forma d’instal·lació olímpica, va suposar i suposa avui una necessària energia constant per treure’n el màxim profit per a la ciutat de la Seu d’Urgell. Un parc urbà per passejar sols, en família o amb amics; un espai esportiu de màxim nivell amb les competicions internacionals i els centres de tecnificació de piragüisme i esquí nòrdic; un espai turístic potent (RaftingParc) obert a tothom; una minicentral elèctrica... Diferents portes que s’han obert durant aquests anys i que ens ajuden a millorar esportivament, situar la ciutat, ser referents turístics i augmentar la qualitat de vida a casa nostra.

I com deia anteriorment, tot això no s’ha fet sol. Moltes persones, institucions, entitats, esportistes, professionals, voluntaris, veïns, visitants... molta gent ha treballat i ajudat perquè la fantàstica foto fixa del 92 tingués una evolució positiva per a la ciutat. Com a alcalde i parlant amb la perspectiva d’haver viscut els Jocs com a voluntari, puc afirmar que així ha estat. L’aportació de tothom ens permet dir que avui, vint-i-cinc anys després dels Jocs, puguem celebrar no només allò que va passar el 1992, sinó també tot el que ha passat durant aquest quart de segle i especialment el que passarà en el futur. Per molts anys!