Compromís social

Aquest dilluns vaig organitzar diverses visites a Lleida per concretar algunes millores que estem impulsant al Parlament. Així començàvem la jornada a Sudanell, on vam poder constatar l’excel·lència de la Fundació ASPROS que des del 1962 s’ha consolidat com una entitat per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat física, sensorial, intel·lectual, etc. i la de les seves famílies. Allà ens van mostrar alguns dels molts èxits, els jardins de Lleida són un exemple, i també les seves amenaces. La més urgent l’impagament de la Generalitat als ajuts als centres especials de treball. D’allà vam anar a Pardinyes, on ens esperava l’alcalde Siurana per ensenyar-nos la Fundació Ilersis Shalom, fundada el 1975 també com entitat sense afany de lucre per la integració social i educativa de persones amb discapacitats i amb risc d’exclusió. Vàrem veure les caixes que fabriquen, algunes de les quals autèntiques obres d’art. En ambdues fundacions vàrem constatar la passió per la bona feina feta, i la il·lusió i entrega dels seus directius i dels treballadors. M’acompanyaven en la visita diversos diputats de Ciutadans, i vull destacar la diputada Noemí de la Calle, la nostra portaveu en afers socials, perquè dijous va interpel·lar el Govern per algunes de les reclamacions que allà ens van demanar i molts altres de pendents. A la tarda vam poder escoltar els representants dels alumnes de la Universitat de Lleida, moltes de les seves inquietuds dels quals són compartides pels grups parlamentaris i especialment per la meva persona. Els meus companys diputats van veure l’orgull que sentim pels nostres graus i per totes les oportunitats que tenim al territori. I vam finalitzar al centre antisida de Lleida, on vam escoltar el professor Fibla en una reunió magistral, d’aquelles que jo recordava explicant genètica a la Facultat fent comprensible el que és complex. Algunes de les reivindicacions ja les he redirigit a Madrid, al Congrés, i d’altres he demanat a l’Ajuntament que les prioritzi. Potser molts avui esperaven que parlés d’altres qüestions, però reconec que respondre ràpidament les necessitats del territori m’omple molt més. Us desitjo un bon agost, especialment si aconseguim que aquesta gent cobri el que s’ha pactat.