El Japó i la UE, cap a un acord de lliure comerç

Shinzo Abe va ser el primer líder estranger que va visitar Donald Trump pocs dies després que aquest triomfés en les eleccions presidencials del 8 de novembre de 2016. Anhelava conèixer personalment el nou president dels EUA, el seu aliat polític i econòmic. En aquella primera trobada, Abe va demanar a Trump la continuïtat de l’Acord Transpacífic (TPP) firmat per l’anterior administració Obama amb el Japó i deu països més de la regió Àsia-Pacífic. Però, una vegada a la Casa Blanca, Trump va enterrar sense miraments el TPP. I també va liquidar l’Acord Transatlàntic (TTIP) que es negociava amb la Unió Europea. Els EUA iniciaven un gir proteccionista que modificava l’ordre econòmic mundial vigent des de 1945. La decepció japonesa va ser d’una tal magnitud que Shinzo Abe va realitzar aviat una gira europea. I en la cimera UE-Japó celebrada a Brussel·les el 21 de març es va decidir accelerar les negociacions, iniciades el març de 2013, per assolir un ampli acord de lliure comerç. L’empenta final va arribar després de les reunions mantingudes per Abe amb els seus homòlegs europeus en el marc de la cimera del G-7 celebrada a finals de maig a Taormina (Itàlia). L’hermètica i displicent actitud de Trump mostrada amb els seus socis tradicionals en aquella trobada va fer la resta. I el text provisional de l’acord UE-Japó (JEFTA) va ser finalment rubricat el 6 de juliol a Brussel·les, precisament la vigília de la cimera del G-20, presidida per Alemanya. Una resposta també política dirigida a Trump. Sis mesos després de la irrupció de l’“America first” de Trump, les bases geopolítiques i econòmiques mundials segueixen removent-se. I en la cimera del G-20 celebrada els dies 7 i 8 de juliol a Hamburg es van constatar les posicions contradictòries entre les tesis proteccionistes dels EUA i una defensa del lliure comerç –i de l’Acord de París sobre el Canvi Climàtic– per part de la UE, la Xina, el Japó, Corea del sud, el Canadà, Austràlia i altres països avançats i emergents. La tendència aïllacionista de Trump va accelerar el gir de la UE cap a Orient, on és ben rebuda pels països d’Àsia-Pacífic que volen corregir la seua excessiva dependència comercial respecte de la Xina. Brussel·les ja va firmar acords de lliure comerç amb Corea del Sud, Singapur i el Vietnam i els està negociant amb Malàisia i altres països de la regió. Però l’acabat de rubricar amb el Japó, la tercera economia mundial, té un gran impacte geoestratègic i econòmic. Afecta el 19% del PIB i el 38% del comerç mundial de mercaderies. La UE és el tercer soci comercial del Japó, després de la Xina i els EUA. I Tòquio necessita reforçar els nexes econòmics amb Alemanya i França, quan la nombrosa presència d’empreses manufactureres nipones a la Gran Bretanya tem els efectes finals del Brexit. El JEFTA afecta sectors econòmics clau. D’entrada, el 91% de les exportacions de mercaderies, un percentatge que arribarà al 99% quan estigui plenament implementat. Brussel·les recorda l’èxit de l’anterior acord de lliure comerç vigent amb Seül, que, des de la seua entrada en vigor, va incrementar un 55% les exportacions comunitàries a Corea del Sud. S’espera que, gràcies al JEFTA, les exportacions europees al Japó s’incrementin un 34% i les japoneses al Vell Continent, un 29%. La UE pretén penetrar en un mercat que suma 127 milions de consumidors amb un alt valor adquisitiu. I, sobretot, en l’agroalimentari, tradicionalment tancat a l’exterior. L’acord preveu eliminar els aranzels per a gairebé tots els productes, encara que, en el cas dels lactis i els formatges, el desarmament serà progressiu i subjecte a quotes. Els japonesos es comprometen a reconèixer 205 denominacions d’origen (AOP), 130 de les quals afecten els vins i els escumosos. Les grans marques japoneses podran vendre cotxes i components al mercat europeu amb un període transitori de set anys i competir amb les sud-coreanes que, des de 2011, han augmentat un 50% les seues vendes de cotxes a la Unió Europea. Però queden alguns serrells a negociar, entre els quals el capítol sobre inversions i els mecanismes de resolució de conflictes. Però restarà pendent l’acte de la firma oficial de l’Acord i un posterior procés de ratificació que es presenta difícil, vistes les anteriors mobilitzacions de les opinions públiques europees davant el nonat TTIP amb els EUA i al CETA amb el Canadà que sí que entrarà aviat en vigor. Jean-Claude Juncker espera que el JEFTA entri en vigor a l’inici de l’any 2019. Shinzo Abe reforçarà la seua política econòmica, Abenomics, i principalment al sector exportador, també excessivament dependent de la Xina, que el 2016 representava el 21,6% del comerç exterior nipó. Segons el Banc Mundial, l’economia japonesa podia tornar a créixer prop de l’1,5% el 2017, mentre es va atansant la important cita de les Olimpíades de Tòquio el 2020.