La responsabilitat solidària del deutor amb el fiador del préstec: una altra possible clàusula abusiva

Arran de la declaració d’abusivitat de les clàusules terra, ara són analitzades judicialment nombroses clàusules de les hipoteques la validesa de les quals s’està posant en dubte progressivament i cada vegada més.

Això és el que està portant que diversos jutges hagin declarat ja com a abusives algunes clàusules que fins fa relativament poc no tenien aquesta consideració i que tenien un notable arrelament entre les diferents entitats financeres espanyoles. Ara toca parlar d’una clàusula que ha estat considerablement comuna: la clàusula d’extensió de la fiança d’un préstec hipotecari.

La conseqüència principal d’aquesta clàusula és la renúncia als beneficis legals d’ordre, excussió i divisió. Ara bé, en què consisteixen aquests beneficis? El benefici d’excussió és aquell dret que ostenta el fiador per oposar-se a l’execució dels seus béns, deixats en garantia, en tant que l’executant no hagi executat tots els béns del deutor.

El benefici de divisió, en canvi, resulta rellevant en aquells supòsits en els quals es puguin presentar dos o més fiadors per a un mateix deute, cas en el qual aquesta haurà de ser dividida a parts iguals. I, finalment, el benefici d’ordre no és sinó la facultat del fiador, en cas d’incompliment del deutor principal, per compel·lir el creditor a guardar una prelació o ordre a l’hora de reclamar la suma deguda.

Com podem deduir arran d’aquestes definicions, la renúncia a aquests beneficis legals deixa els avaladors i fiadors en una situació clarament perjudicial per als seus drets i interessos.

L’èxit i prosperabilitat d’una demanda judicial que pretengui la declaració d’abusivitat de l’esmentada clàusula depèn de la transparència i claredat informativa amb què hagi operat l’entitat financera envers el client. Això significa que, en definitiva, la inserció de l’esmentada clàusula en un contracte de préstec o crèdit hipotecari podria no ser abusiva, si supera un test de transparència o d’abusivitat. Per superar aquest test, serà l’entitat bancària qui haurà de demostrar que va informar degudament el consumidor/fiador sobre què és el que aquest firmava i sobre quines conseqüències en el seu patrimoni se’n podien derivar.

Aquesta argumentació troba un antecedent d’enorme importància en la Sentència de la Sala Primera del Tribunal Suprem de 9 de maig del 2013, que aclareix que les entitats bancàries han d’informar “perfectament els seus clients de la transcendència econòmica” de les clàusules dels seus contractes.

En l’actualitat, ja són molts els jutges que s’han pronunciat en diferents tipus de procediments judicials declarant la nul·litat per abusivitat de l’esmentada clàusula, de moment la majoria en seu d’execució hipotecària i mitjançant interlocutòria.

Atès el panorama actual i en el cas que tingui qualsevol dubte, li recomanem que consulti amb un advocat especialista que l’assessori i pugui defensar els seus drets.