COL·LABORACIÓ
L'IBI de l'Horta: el Montoro fa el pa i en Ros reparteix hòsties
En el darrer ple municipal, el Comúdelleida va votar no a la bonificació del 80% de l’IBI a les construccions agràries afectades per la cadastrada del Montoro. Un no que és un sí a altres mesures que ajudarien molt més la pagesia de Lleida a afrontar una regularització de valors cadastrals injusta.
La finca de la Marta estava valorada en 47.200 € i pagava un IBI de 399 €/any. Després de la cadastrada del Montoro, l’era que van cimentar per poder maniobrar millor passa a valorar-se com si fos un pati urbà, el cobert dels mals endreços es valora com si fos una instal·lació industrial i la bassa de rec com una enorme piscina. Resultat, la finca passa a valorar-se en 940.000 €, i l’IBI se li enfila fins als 7.990 €.
Està preparant els papers per sol·licitar una revisió de la valoració i per acollir-se a la bonificació, tot i que no té clar si podrà justificar que tot plegat és imprescindible per a l’explotació agrària. Si tot va bé, amb la bonificació, “només” haurà de pagar un IBI que quadruplica el de l’any passat, 1.917 €.
Més mala sort tindrà el matrimoni Puig, jubilats que van deixar de treballar la terra ara fa set anys i que per tant no poden acreditar explotació agrària per acollir-se a la bonificació municipal. Abans, amb la pensió com a únic ingrés, ja els costava pagar els 653 € d’IBI rústic, però ara els pujarà fins als 4.527 € pel terreny i les construccions rústiques, a més dels 500 € d’IBI urbà que ja paguen per la torre on viuen.
Són només dos exemples dels efectes de dues decisions polítiques, del PP a Madrid, i del PSC a Lleida, que busquen noves vies d’ingrés per a les arques públiques, en aquest cas a costa de la pagesia.
Valoracions injustes del Montoro, bonificacions insuficients del Ros.
La cadastrada del Montoro és el primer pas: ordena una revisió dels valors cadastrals, que en el cas de les construccions rústiques calculen amb els coeficients i mètodes aplicats a les construccions urbanes o industrials, ja que no s’ha fet el pas previ necessari de fixar una mètode de valoració específic per a béns rústics. Cosa que resulta en uns increments injustos i arbitraris dels valors cadastrals de les construccions rústiques.
El segon pas correspon a l’ajuntament, que és els qui decideix sobre l’IBI. I el nostre ajuntament ha decidit aplicar la cadastrada, és a dir, acceptar aquestes valoracions injustes, i compensar-la en part amb una bonificació del 80% en l’IBI, sempre que les construccions siguin imprescindibles per a l’explotació agrícola. “Encara bo!” “Qué bé que l’ajuntament, amb tots els vots menys el del Comúdelleida, ha aprovat aquesta bonificació!”, pot pensar algú.
Si més no, abans de posar-se a fer números i a llegir la lletra petita. Perquè calculadora en mà, ja hem vist que l’IBI de Marta o els Puig es multiplicarà per tres o quatre si aconsegueixen justificar que les construccions són per a ús agrícola, o per set, o més, si no ho aconsegueixen. A més, hauran d’iniciar un procés per al·legar que el valor cadastral no és el que el senyor Montoro diu que és. I els funcionaris municipals hauran de dedicar hores i esforços a revisar les valoracions, les sol·licituds de bonificació i l’ús real de les construccions.
Davant d’això, el Comúdelleida va votar que no a la bonificació proposada per l’equip de govern en el darrer ple. No perquè no vulguem que es bonifiqui la pagesia, sinó que perquè sabem que aquesta bonificació és insuficient i administrativament complicada. I perquè sabem que hi ha altres mesures que sí que ajudarien en major mesura la nostra pagesia.
Altres solucions per a l’IBI de l’Horta.
Una possibilitat és establir una moratòria en la revisió dels valors cadastrals, que segons la llei pot ser de fins a tres anys. Un temps suficient perquè a nivell estatal es recorri per inconstitucional la cadastrada del Montoro (hi ha antecedents en aquesta línia) i es desenvolupin els criteris tècnics adequats per ajustar les valoracions cadastrals del patrimoni rústic (perquè no valori amb el mateix criteri una bassa de rec que una piscina, per exemple).
Una altra possibilitat és anar a la màxima bonificació de l’IBI que permet la llei, un 95%, enfront el 80% aprovat –o el 50% que defensava inicialment la regidora Montse Mínguez. La resposta a la nostra proposta, però, va ser que “l’ajuntament no està de rebaixes”, i que no es volia bonificar tant.
L’equip de govern, aquest cop amb la complicitat no només de Cs i PP, sinó també de CiU, ERC i Crida-CUP, ha rebutjat aquestes propostes i ha preferit aprofitar que el Montoro passava per aquí per garantir-se un increment de recaptació que compensi la davallada de l’IBI urbà a costa de la pagesia (mentre dormen també als calaixos propostes que vam presentar per compensar aquesta rebaixa de l’IBI urbà, que nosaltres també volíem, amb increments a grans propietaris urbans i les grans empreses subministradores que utilitzen l’espai públic per al seu negoci privat).
No és el primer cop que l’ajuntament tracta l’Horta com a rebost d’ingressos via IBI, mentre avancen a pas de tortuga les mesures per donar vida al rebost agrícola, ramader i paisatgístic que és la nostra Horta de Lleida.