Sixena arriba a la fi

ESTIMATS lectors, l’assumpte judicial de la reintegració del tresor artístic del Monestir de Sixena arriba a la fi. Han estat llargs anys de dura batalla judicial, però un aragonès mai no defalleix i dóna gratuïtament la seva vida per la seva pàtria, perquè per alguna cosa Aragó és el poble del Dret per excel·lència, tal com així se’ns coneix a la resta d’Espanya.

Què s’ha aconseguit amb tot plegat? Per al patrimoni històric espanyol, que es respectin els grans monuments del país, que no es desmantellin i que s’anul·lin totes les operacions i contractes que pretenguin aniquilar-los i buidar-los del seu tresor artístic.

És molt, moltíssim, el que s’ha aconseguit, i això ens hauria d’alegrar a tots, perquè aquesta doctrina judicial serà aplicable a tots els grans monuments espanyols, també als catalans que, com és sabut, han patit grans espolis i minves durant tota la seva història. Per a aquesta empresa, si em necessiten, considerin-me un fidel amic.

Què podem aconseguir junts en un futur? Seguint la famosa dita “aragonesos i catalans, germans”, crec que tenim entre mans un futur radiant i esperançador, on tots hem de fer possible que la nostra eterna amistat s’intensifiqui i pervisqui durant molts segles.

És tant el que ens uneix i ens ha unit en la història, que això no es pot liquidar. És com el que vol desviar el corrent de l’Ebre tirant una pedra al riu. Els llaços socials, familiars i econòmics, i l’amistat entre Aragó i Catalunya, no es podran trencar ni amb l’assumpte de Sixena, ni amb cap altre.

Podem crear una xarxa de panteons reials dels Reis de la Corona d’Aragó, que passaria per crear una ruta que aniria des de San Juan de la Peña, bressol dels nostres primers reis, passant pel Monestir de Sixena, i arribant fins als monestirs de Santes Creus i de Poblet. Hem d’aconseguir-ho, les nostres comunitats no ens ho perdonaran si no ho fem.

Estimats lectors, quan arribo a Lleida, sempre em sento a casa meva, veient al voltant una gent magnífica, treballadora, honrada i honesta. No ho negaré, em sento a casa. Estic convençut que la majoria de la gent de Lleida sabrà entendre que el tresor artístic del Monestir de Sixena ha de ser allà, que és on es pot entendre en tota la seva dimensió artística, religiosa i monumental. No hi ha cap altre lloc com aquest per a l’esmentada finalitat.

Aquesta idea és la que ha de prevaler davant qualsevol altra pretensió, no en benefici d’uns o d’altres, d’aquí o d’allà, sinó en l’exclusiu benefici de la reconstrucció d’un monument tan important per a la Història de la Corona d’Aragó, primera seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i que tant ha patit en la història i que, per fortuna, entre tots, hem pogut preservar amb el feliç reintegrament de tot el seu tresor artístic, que és on lluirà per a gaudi i contemplació de tots els amants de l’art i de la història.

El Monestir de Sixena no és tan sols d’Aragó, sinó que també és de tots els nostres germans catalans i, entre tots, hem de fer que sigui un lloc de trobada, de gaudi artístic i religiós, donant exemple al món d’una sana i enriquidora convivència que ens faci a tots més universals, més amics i, fins i tot, millors.