Per què la taxa d'atur és tan baixa a la província de Lleida?

La taxa d’atur a Lleida s’ha caracteritzat sempre per donar un resultat inferior a la mitjana catalana (és la més baixa de Catalunya) i l’espanyola (és la cinquena més baixa d’Espanya). Vol dir això que la situació del mercat de treball a Lleida és millor que en altres territoris? La resposta és que no, i m’explicaré.

La taxa d’atur és un indicador que es calcula en base a dues variables: la població aturada (al numerador) i la població activa (al denominador). Això ens indica que el resultat final (la taxa d’atur) depèn dels valors d’aquestes dues variables.

Si la taxa d’atur és baixa vol dir que la proporció de la població aturada respecte de la població activa és baixa. I quina és la causa d’aquesta circumstància? Doncs que l’activitat a Lleida també és baixa, per sota de la mitjana catalana (la tercera de Catalunya) i als mateixos nivells que l’espanyola. Quan parlem d’activitat ens referim a la proporció de població activa, que és la que vol treballar i pot fer-ho, respecte la total en edat de treballar.

A continuació passo a fer una breu simulació amb les dades oficials referides a l’Enquesta de Població Activa (EPA), que elabora l’Institut Nacional d’Estadística, del primer trimestre de l’any 2017, que són les més actuals de què disposem. En aquest moment, la taxa d’atur a Lleida és del 11,5%, mentre que a Catalunya és del 15,3% (18,7% a Espanya). La taxa d’activitat (població activa dividida per la població en edat de treballar) és del 58,9% a Lleida i del 61,7% a Catalunya. Per aproximar la taxa d’activitat de Lleida a la catalana caldria que la població activa lleidatana augmentés en 10.000 persones més i, ja que no podem inventar-nos ocupacions, aquestes passarien a formar part també de la població aturada. Amb aquestes noves dades d’activitat i d’atur, si calculem la taxa d’atur, aquesta s’incrementaria fins al 15,5%, dues dècimes superior a la catalana. Això no reflectiria una taxa d’atur tan baixa com de la que disposem ara segons les dades oficials. D’aquesta manera, quedaria demostrat que si el nivell d’activitat a la província de Lleida fos com el del conjunt català, la taxa d’atur de Lleida es trobaria a nivells superiors a l’actual. Per aquest motiu, quan es presumeix que la situació laboral a Lleida és molt bona perquè la taxa d’atur és molt baixa, no fem una interpretació real de la situació.

Però, per què el nivell d’activitat a Lleida és tan baix? Per respondre a aquesta pregunta cal que ens fixem en la població inactiva, la que no vol treballar o no pot per circumstàncies personals, i veure quines són les principals causes d’inactivitat a la nostra província.

L’EPA destaca cinc categories d’inactivitat: Estudiants, Jubilats o pensionistes, Treballadors/es de la llar, Incapacitats i Altres situacions. Partint, doncs, de nivells d’inactivitat més elevats, a la província de Lleida destaquen, per sobre de la mitjana catalana, les categories d’Estudiants (majoritàriament població jove en procés de formació) i de Treballadors/es de la llar (majoritàriament població femenina), mentre que les altres tres categories es troben per sota, destacant-se la menor proporció de persones jubilades i/o pensionistes.

Davant aquesta informació, preguntem-nos: per què a Lleida la proporció de població jove que estudia i de dones que treballen a casa és més elevada que a la resta de Catalunya? No és que les oportunitats de les quals disposa aquesta població per treballar són menors i menys atractives que en altres províncies?

Si és així, deixem d’emmirallar-nos en els baixos nivells d’atur i preocupem-nos més per l’ocupació, és a dir, les oportunitats i ofertes de llocs de treball que no es generen a la nostra província.

Quant a l’ocupació, aquesta hauria de ser de major qualitat que l’existent, perquè dinàmiques com l’actual en què, segons les darreres dades disponibles, el 89,9% dels contractes que es van signar a la província de Lleida van ser temporals i el 27,5 per cent a temps parcial, així com els baixos nivells salarials, no consoliden el benestar general de la població ni porten a un desenvolupament del territori satisfactori.