Models de ciutat i models de comportament

En el passat ple ordinari del mes de juliol, es va produir un fet poc habitual. Els representants de l’anomenada plataforma El Parc és Nostre es van aixecar en el moment de la nostra intervenció com a grup municipal de Ciutadans i es van negar a escoltar-nos. Curiosament, els mateixos que exigeixen ser escoltats neguen aquesta circumstància al nostre grup municipal. I quina va ser la causa?

Senzillament que no volien tornar a sentir el que ja els vam dir en les dos reunions mantingudes al nostre despatx de la Paeria, i que no és cap altra cosa que continuaríem mantenint la coherència amb el que vam votar en el seu moment i amb un model de ciutat en què creiem.

Permetin-nos posar-los en situació: l’anomenat “Parc de les Arts” és ara mateix un solar de més de 17.000 metres quadrats. Probablement sàpiguen de quin solar els estem parlant: es tracta de l’esplanada situada just darrere de la Direcció General de Trànsit, al costat del Camp d’Esports, que ara mateix s’utilitza com a aparcament.

Doncs bé, la proposta presentada per l’equip de govern, la qual vam votar a favor juntament amb el PP, i que va comptar amb l’abstenció de CiU, consistia a urbanitzar com a mínim dos terceres parts d’aquest solar amb equipaments públics per a tot el barri, inclòs un centre cívic.

Tot plegat no costaria un euro als ciutadans, perquè es finançaria mitjançant una concessió, és a dir, fer que un actor privat (una empresa) pagui la urbanització de tot el solar, a canvi de poder utilitzar fins a 6.000 metres quadrats (ni un més) d’aquest solar per instal·lar el seu negoci durant el temps que duri la concessió. Una vegada finalitza el període de la concessió l’Ajuntament té dos opcions: o es queda amb les instal·lacions del negoci, o cobra un cànon al concessionari perquè continuï allà amb la seua empresa.

Això ocorre perquè l’Ajuntament no perd en cap moment la propietat del solar cedit, sinó que el lloga a l’empresa a canvi d’una contraprestació: la urbanització de tot el solar en un primer moment, i el pagament d’un lloguer o cànon després.

Tanmateix la plataforma El Parc és Nostre és totalment contrària a aquest model i exigeix que la urbanització de la plaça sigui a través de finançament públic perquè la totalitat del solar es dediqui a equipaments públics, sense permetre en cap moment la inversió privada, ja que segons la seua opinió això és privatitzar un terreny que és de l’Ajuntament.

I aquí hem d’entendre una cosa: el finançament públic es duu a terme mitjançant el pressupost municipal, que, com és sabut, bàsicament es nodreix del cobrament d’impostos als veïns, dels quals el més important de tots és l’IBI.

en l’agra discussió que es va produir en el debat del ple, amb acusacions de mentides i retrets de canvis de postura dels grups inclosos, el portaveu del grup de CiU va llançar una de les claus de tot aquest tema: va dir que els veïns de la zona pagaven un IBI molt alt i que mereixien que fos emprat a dotar-los d’equipaments...

Clar i diàfan: es tracta del discurs nacionalista habitual de CiU, “els diners dels impostos dels catalans s’han de quedar a Catalunya i no anar a Extremadura o Andalusia”, traslladat als barris de Lleida, “els diners dels impostos de Joc de la Bola s’han de quedar a Joc de la Bola”. Només que si s’urbanitza aquest solar via pressupostos no serà l’IBI dels veïns de Joc de la Bola el que pagui els costos. Serà l’IBI dels veïns de la Mariola, l’IBI dels veïns dels Magraners, l’IBI dels veïns de Llívia, el dels veïns de la Bordeta, del Secà de Sant Pere, de Pardinyes, de Sucs... L’IBI de tots i cadascun dels veïns de Lleida.

I el que no va agradar sentir als representants de l’esmentada plataforma és que el grup municipal de Ciutadans té molt clar que ha de vetllar pels interessos de tots els veïns de la ciutat en el seu conjunt, i que per tant prioritzem l’ús dels fons públics per a altres projectes necessaris a Lleida, alguns dels quals són, ja, urgents. I que per això veiem amb bons ulls la possibilitat d’urbanitzar la plaça amb finançament privat, per poder destinar els ingressos municipals a altres carències.

Per a Ciutadans, els ingressos de tots els veïns s’han de destinar a tota la ciutat. Prioritzant les necessitats i les urgències. Vetllant pel seu correcte aprofitament i sí: buscant fórmules de col·laboració amb el sector privat per alleujar la càrrega tributària de tots. I sens dubte, no anem dient que sí a tothom, ni canviem el suport a una fórmula de desenvolupament urbanístic que creiem adequada per temor a pressions d’una plataforma, que per molt que digui que és representativa no compta amb el suport de la seua pròpia associació de veïns.

Aquesta és, ha estat i continuarà sent la nostra posició. Encara que a alguns no els agradi i prefereixin anar-se’n abans que escoltar-la una vegada més i vanagloriar-se’n dient textualment “magnífic, exemplar, envejable, el comportament dels veïns del Parc és Nostre en el Ple Municipal, respectant les intervencions, aplaudint, cridant quan ha estat necessari, o sortint de la sala”.

Els senyors i les senyores de la plataforma El Parc és Nostre han d’entendre algunes coses: que el parc, quan es construeixi, no serà seu, sinó de tots els veïns de Lleida. Que els ingressos derivats dels impostos dels veïns de la ciutat són de tots.

Que el comportament d’aquesta plataforma en el ple ni va ser exemplar, ni va ser magnífic, ni representatiu de tots els veïns. I que el grup municipal de Ciutadans representa, a banda de les 6.000 persones de Lleida que li van atorgar la seua confiança, la de tots els veïns d’aquesta ciutat sense distingir si viuen a la Mariola, l’Horta o el Joc de la Bola.