S'aproxima la revolució en el món laboral

Durant els passats dies 7 i 8 de juliol va tenir lloc la cimera de Caps d’Estat del G-20, a la ciutat alemanya d’Hamburg, en què va participar Espanya. Deixant de banda les connotacions de marcat caire polític, els màxims dirigents dels vint països més influents del món van efectuar una declaració de principis, de naturalesa programàtica i, per tant, no vinculant, sota el títol de foment de l’ocupació, d’acord amb la qual (i tradueixo en versió lliure del text original en anglès) “Els mercats de treball que funcionen bé contribueixen a societats cohesives i economies fortes. La digitalització ofereix l’oportunitat de crear nous i millors llocs de treball, mentre que planteja reptes en matèria de competències, la protecció social i la qualitat de l’ocupació. Per tant, reconeixem la necessitat de formar persones amb les habilitats necessàries per al futur del treball i es reconeix la importància d’oferir-los oportunitats per millorar la seva vida laboral i ajudar-los a adaptar-se de manera exitosa. Admetent la creixent diversitat de l’ocupació, avaluarem la protecció social i les condicions de treball i continuarem vigilant les tendències mundials, l’impacte de les noves tecnologies, la transició demogràfica, la globalització i el canvi de les relacions de treball als mercats laborals. Promourem el treball decent, les oportunitats d’ocupació durant la transició del mercat laboral, dins d’un intercanvi continu d’experiències i pràctiques nacionals. Reconeixem l’important paper de l’educació i la formació professionals, inclòs l’aprenentatge en la integració dels joves en el mercat de treball, proporcionant una alta qualitat coordinada, un aprenentatge basat en l’escola i el treball i en la cooperació dels governs, les comunitats empresarials i els interlocutors socials".

Fins aquí la teoria, el compromís internacional de vetllar per un mercat laboral de més qualitat, cohesió social, que ofereixi majors i millors oportunitats als treballadors, preveient l’impacte de les noves tecnologies al món empresarial.

Desgraciadament, com gairebé sempre passa, la realitat s’imposa. Segons un informe publicat per Dell Technologies, dirigit per l’Institute for the Future (IFTF) que juntament amb vint experts en tecnologia, acadèmics i experts en negocis de tot el món, analitza com les tecnologies emergents, la intel·ligència artificial, la robòtica, la realitat virtual, la realitat augmentada i el cloud, el 85% dels llocs de treball que hi haurà el 2030 no existeixen en l’actualitat, i totes les organitzacions aleshores seran tecnològiques, i com a tals, les empreses han de començar a pensar ja a protegir la seva infraestructura i la seva mà d’obra.

Així, per a l’any 2030, la dependència dels humans de la tecnologia es convertirà en una autèntica relació, aportant habilitats com creativitat, passió i una actitud emprenedora, d’acord amb les conclusions de l’estudi de Dell Technologies.

Això s’alinearà amb la capacitat de les màquines d’aportar velocitat, automatització i eficiència, i la productivitat resultant permetrà noves oportunitats dins de les indústries i els rols.A més, sempre segons l’esmentat informe, el procés de trobar feina canviarà. El treball deixarà de ser un lloc per convertir-se en una sèrie de tasques.

Les tecnologies d’aprenentatge automàtic faran que les habilitats i les competències dels individus puguin ser consultades, i les organitzacions buscaran el millor talent per a tasques diferenciades, segons s’ha pogut comprovar a l’informe. El ritme del canvi en els nous treballs serà tan ràpid que la gent aprendrà sobre la marxa utilitzant noves tecnologies com la realitat augmentada i la realitat virtual. La capacitat d’adquirir nous coneixements serà més valuosa que el propi coneixement.

Pot semblar ciència-ficció però és una cosa a què, de segur, les principals companyies i multinacionals s’estan preparant i procedint a adaptar els seus sistemes organitzatius i productius, en la mesura que la relació amb els treballadors experimentarà un gir transcendental, en què imperarà no tant el nombre d’hores treballades sinó la seva adequada distribució i rendiment dins d’una activitat completament programada, sense escletxa per a la improvisació, que exigirà uns amplis coneixements tècnics propis d’una era digital que ja és imparable.

Aquest xoc de trens entre tecnologia i persones exigirà profunds canvis legislatius, en matèria de contractació, jornades i horaris laborals, reforçament de les garanties per als supòsits de modificació de les condicions laborals, instauració de nous canals de comunicació entre la direcció de les empreses i els legals representants dels treballadors, protecció de la salut des de la perspectiva de noves etiologies laborals, assegurament del sistema de la Seguretat Social, garantint unes prestacions dignes i ampliant les fonts d’ingressos...

De moment les noves tecnologies suposen una major i especialitzada formació dels empleats i una reducció notable del nombre de contractacions vinculades al sistema productiu o de prestació de serveis, resultat dels avenços digitals que faciliten uns més ràpids i millors resultats, a un cost més competitiu que afavoreix un major i més net benefici.

Els propers anys seran crucials per sortir de dubtes. El que és evident és que el nostre actual esquema de relacions laborals s’haurà d’adaptar a les noves necessitats i a les noves tecnologies evitant possibles abusos i discriminacions.