Turisme

Aquest agost el turisme ha augmentat a Catalunya respecte a l’any passat. A Lleida aquestes bones notícies també han generat una gran expectativa de creixement amb l’obertura dijous del Parador del carrer Cavallers, on molta gent ja nota positivament el seu efecte en la zona. En Mateu Blanch liderarà l’Aplec, el restaurant del nou hotel on farà màgia amb els productes de la terra amb el somriure que el caracteritza i amb el bon fer de l’excel·lència culinària que té ben assolida. L’augment de l’oferta turística a Lleida ha de ser rebuda amb gran alegria. El diari SEGRE explicava el passat diumenge que Lleida viu un bon moment gastronòmic on almenys vuit restauradors aposten per nous locals on fer volar els sentits. Són bones formes per atraure cada vegada més gent a Ponent a fruir del gran patrimoni cultural. Cal recolzar qui ho fomenta, perquè gràcies a ells fan millor la nostra terra, activen l’economia i generen llocs de treball. Per donar-los suport cal comprendre que qui obre un nou negoci de restauració ha de tenir-ho més fàcil. Per això la meva sorpresa en conèixer que algunes formacions boicotegen el turisme, embrutant amb pintades que estan sent notícia a la premsa estrangera, punxant rodes de les bicis i fent escarnis als autobusos turístics de Barcelona, una ciutat que al llarg de 2016 va rebre 19 milions de pernoctacions (9 en hotels), ben allunyat de les 27 de Roma, 31 a Berlín, 44 a París o els 75 de Londres. I perquè això funcioni bé cal fer tot el possible per evitar vagues que col·lapsin el metro i l’aeroport. Tampoc és admissible permetre dormir la mona a turistes borratxos en mig del carrer. Hi ha gent que ve al país a fer tot allò que al seu no els permetrien. Hauríem de revisar el model turístic per aconseguir que Catalunya sigui un bon referent internacional. Ara no ho és. Permetre que alguns carrers semblin la plaça Yamaa el Fna de Marràqueix amb venedors ambulants és un gran error, i empipar el veïnat amb turistes maleducats que creuen ser a Sodoma i Gomorra, també. Proposar l’expropiació d’hotels, catedrals o de Port Aventura no mereixeria ni una breu valoració, però resulta que són els socis del Govern els qui marquen l’agenda política, i llavors ho trobo molt preocupant.