Extraescolars en joc, una bona inversió

Fa uns dies llegia a la premsa que per fi el nivell d’anglès dels alumnes de Primària i ESO de Lleida millora fins a sis punts. Els alumnes lleidatans de 6è de primària han obtingut la millor nota de Catalunya, segons indiquen les proves de competències bàsiques. I els de quart de l’Educació Secundària Obligatòria també lideren la classificació. Felicitats a tots els copartíceps d’aquest èxit!

És una excel·lent notícia, que segur que ha estat ben acollida pels centres educatius de primària i secundària, però també per les acadèmies i centres d’ensenyament d’idiomes, i per la mateixa EOI, ja que segur que també han contribuït força a assolir aquests excel·lents resultats. És un bon comiat, doncs, del curs escolar 16-17. I és que amb el final de curs, arriba el moment per fer balanç i passar comptes de tot allò que ha estat l’any, analitzant el perquè de tot plegat amb una visió de conjunt, des d’una perspectiva global i ja allunyada de fets o estats d’ànim puntuals que ens podrien influir. És moment, doncs, per reflexionar sobre quines coses hem fet bé i, sobretot, per ser capaços d’identificar els aspectes que cal millorar.

En aquest punt, i quan ens referim a l’educació dels nostres fills i filles, acostumem a centrar la nostra atenció en els centres d’ensenyament obligatoris i poques vegades analitzem la tasca, summament important també, dels centres que imparteixen el que anomenem extraescolars. I Lleida és una mostra molt clara de com comparteixen tasca educativa i interactuen les escoles i els instituts amb aquests centres. Les acadèmies d’idiomes, però també escoles de dansa, de música, de teatre, clubs esportius, de gimnàstica, centres d’arts marcials, escoles de pintura, i un llarg etcètera, allarguen la jornada dels infants i joves.

Crec que no està de més insistir en la gran feina que fan els docents des de fa molts anys, com tampoc no cal oblidar les condicions en les quals ho fan, tirant endavant centres que tenen més de vocació que de negoci, de vegades amb precarietats obligades per les circumstàncies, però mantenint, gràcies a aquella vocació que deia abans, l’essència, la modernitat i els valors que un dia els van posar en marxa.

És evident que no tots els infants tenen les mateixes oportunitats per gaudir-ne i que són moltes les famílies que, per aquest motiu, o bé hi renuncien o bé han de fer un gran esforç per suportar les despeses extra que aquestes activitats generen. Són despeses extraescolars importants a les quals, tot i que l’Ajuntament de Lleida disposa d’una línia de subvenció per a les AMPES i per als particulars que ho necessitin (la convocatòria per al curs 17-18 s’obrirà en breu), de vegades resulta complicat poder-hi accedir. Per això des de l’administració local tenim la responsabilitat de vetllar perquè puguin continuar la seva tasca i els nostres ciutadans hi puguin accedir. Aquest és un compromís que m’agradaria adquirir, per treballar-hi des del grup Municipal del Partit Demòcrata i com a professional docent.

A llarg termini, la inversió en educació sempre surt barata, més encara si tenim en compte que aquests centres cultiven valors com ara la cohesió, la cultura, l’esport, la tradició o l’associacionisme, valors molts d’ells que formen part de l’ADN del nostre país i que des de l’ideari del Partit Demòcrata compartim plenament.

Fa poc assistia a una xerrada sobre l’Educació a Temps Complet. Es tracta d’una nova manera d’organitzar les matèries curriculars i les extraescolars dins dels mateixos centres escolars. L’objectiu de l’Educació a Temps Complet és estalviar temps i recursos, és a dir, optimitzar els horaris i economitzar despeses.

Caldrà veure els primers resultats que s’obtindran en aquelles poblacions on s’ha endegat aquesta iniciativa i, quan toqui, valorar i esmenar allò que es cregui convenient. Però això ja serà matèria per fer balanç en un altre final de curs.