Ja no serveixen les excuses. Volem un centre públic i de qualitat

Dia sí i dia també els mitjans de comunicació detallen alguna agressió masclista contra les dones, els casos més greus, els assassinats, passen a ser una notícia una mica detallada, gairebé mai a primera plana, la resta, uns petits breus en algun racó d’un diari. La violència contra les dones és una pandèmia que no sembla tenir aturador. Els poders públics no destinen ni els recursos, ni els pressupostos i tenen poca predisposició a escoltar les dones.

El Grup de Dones de Lleida defensem des de fa anys una atenció integral a les supervivents de la violència masclista, defensem protocols d’actuació i atenció realistes, que surtin del paper i es facin efectius. Durant mesos hem denunciat el mal funcionament del centre Dona Samaritana per manca de professionals qualificades, manca de control al programa i a la gestió. I des del seu tancament al mes d’abril que volem que a Lleida hi hagi un servei d’acollida d’urgència de qualitat.

Us volem explicar què és aquest servei i per què en demanem la creació i gestió pública. Algunes dones són agredides i han d’abandonar la seva llar perquè la seva vida, i en molts casos la dels seus fills i filles, està en perill. Si aquestes dones tenen xarxa familiar que les pugui acollir o recursos econòmics per poder allunyar-se i pagar-se un hotel, denuncien i es refugien. Però què passa amb les dones que no disposen d’una xarxa familiar que les protegeixi i/o no tenen recursos econòmics? Doncs la llei obliga els ajuntaments a oferir un servei d’acollida d’emergència durant 15 dies, mentre es gestiona la situació (valorant denúncia, intervenció de professionals especialitzats...). Hi pot haver diferents resultats, si hi ha denúncia en alguns casos l’agressor entra a presó, en altres amb una simple ordre d’allunyament que poc protegeix les agredides, i fins i tot en alguns casos a ells se’ls permet tornar a casa i a les dones no. Si la situació no és favorable perquè la dona torni a casa, en funció de la valoració del risc que han de fer professionals especialitzades, o bé es gestiona un pis social o bé la dona ha de passar a una casa d’acollida de la Generalitat a un altre poble o ciutat, cases col·lapsades que tenen llistes d’espera i que obliguen a allargar l’estada en els serveis d’emergència dels ajuntaments, despeses que són assumides per la Generalitat. Quines són les dones més afectades? Doncs les dones empobrides, les més vulnerables econòmicament i amb menys xarxa familiar i social. A elles hem de protegir, i hem d’evitar que hi hagi noves agressions i nous assassinats. Quan es tracta de protegir les dones (i els seus fills i filles, si n’hi ha) en risc no poden prevaldre criteris economicistes, sinó de qualitat. La violència contra les dones no pot suposar un negoci. L’atenció a les dones que han patit agressions masclistes no es pot deixar en mans d’organitzacions que neguen la igualtat de gènere i que fins i tot fomenten la violència contra les dones, com en el cas d’algunes organitzacions religioses. L’exigència de la qualitat dels professionals és fonamental. Demanem professionals formades en perspectiva de gènere i especialitzades en violència masclista. A algú se li ocorre que la Paeria donés el servei de busos a persones sense carnet de conduir? Impensable, no? I que no s’exigeixi el compliment dels serveis que han d’oferir als veïns i veïnes? Doncs això passava amb Dona Samaritana. I us imagineu que un dia el servei de busos decideix deixar de prestar el servei? Doncs suposem que la Paeria demanaria responsabilitats i es querellaria. Doncs a Dona Samaritana, no. Per què? Ni concurs, ni contracte, ni conveni, ni control, ni seguiment. Per què? Perquè són dones en situació de violència i en extrema vulnerabilitat? Doncs per això volem un centre públic amb una gestió pública, perquè no hi hagi més violència sobrevinguda per part de les institucions i de les entitats sobre les dones.

La llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, és una eina que si s’apliqués podria garantir com a mínim el treball de prevenció, el més fonamental, i el d’atenció a les supervivents. Cal destinar recursos a protegir la vida, cal posar-hi totes les ganes del món a tenir una societat que lluiti contra el patriarcat i la violència. Cal un ajuntament que es responsabilitzi de les seves obligacions i ofereixi el servei d’emergència que es mereixen les dones, sense dilacions, sense excuses i amb un pressupost.

Per aquest motiu el Grup de Dones de Lleida hem fet una campanya informativa a la ciutat i hem recollit signatures per a la creació d’un centre públic i de gestió pública. Aquest dijous a les 18.00 h esteu totes citades a la concentració a la plaça Paeria per cridar ben fort en favor d’una vida digna, lliure de violències masclistes i una atenció de qualitat a les supervivents.