Front comú en defensa del sector de la fruita dolça

Aquest any el sector de la fruita a les nostres terres està patint una crisi molt important que marcarà un punt d’inflexió, un abans i un després per a molts agricultors i les seves famílies. Fins ara, campanya rere campanya, l’agricultor resistia i amb un gran sobreesforç seguia endavant, però malauradament, aquest any no crec que això passi per molts soferts agricultors.

Hi haurà empresaris agrícoles que canviaran de manera radical o de manera parcial la direcció de les seves empreses, alguns ho faran dintre del mateix sector, canviant de cultius, però d’altres, i això és més greu, ho faran fora d’aquest. Per tant, els nostres pobles perdran empresaris del sector agrícola que al llarg dels anys han donat equilibri al territori aportant riquesa, feina i, tot sigui dit, prestigi d’un producte que poques contrades poden presumir de tenir: la fruita dolça. El sotrac d’aquest any al sector és possible que també afecti negativament el canvi generacional al camp –ja de per si molt envellit– i que en els últims anys molt tímidament s’anava produint.

La crisi que viu el sector aquest any és extremadament greu, per al conjunt del territori lleidatà i en particular per a molts pobles on vivim de l’agricultura. És l’equivalent al que passaria a l’àrea metropolitana si la SEAT perdés, d’un any a l’altre, capacitat de producció.

Aquestes últimes setmanes i gràcies a la pressió que hem iniciat un grup d’alcaldes de poblacions on la fruita és el nostre motor econòmic, hem activat una sèrie de reunions per intentar consensuar actuacions entre ajuntaments i sector, amb sindicats, Federació de Cooperatives, Afrucat i d’altres entitats i plataformes amb l’objectiu d’intentar trobar mesures i/o solucions que minimitzin els efectes negatius d’aquesta crisi. Aquestes solucions no veuran resultats d’un dia per l’altre, serà un procés lent, i l’administració competent ha de planificar durant la tardor i l’hivern noves mesures per regular estructuralment l’àmbit de la fruita. No podem tornar a permetre que cada estiu, cada campanya, ensopeguem amb els mateixos problemes.

Crec que els ajuntaments tenim un pes molt important a l’hora de donar suport al sector. Les trobades que hem provocat amb totes les parts han de fer obrir els ulls a les administracions de Madrid, per tal que s’adonin que els problemes dels nostres pagesos no són preocupacions d’un petit sector econòmic, sinó que és una qüestió de país, perquè l’afectació que la crisi tindrà als nostres pobles és de subsistència, de futur. Si els nostres empresaris pleguen i es perden llocs de treball directes o indirectes hi haurà un moviment poblacional de gent cap als nuclis més grans per buscar altres sortides laborals, i els pobles aniran perdent riquesa social, bàsica per al dia a dia, per al progrés. Els ajuntaments hem fet front comú, ja que seria un absurd que algú o alguns pretenguessin aprofitar aquesta crisi per treure un rèdit polític. Ajuntaments, consells comarcals, diputacions... hi som tots i tots hem d’anar a l’uníson. Ha de ser un moviment similar al que des d’Alcarràs ja vam iniciar fa uns anys per exigir a l’administració de l’Estat canvis legals en el Codi Penal davant les onades de furts i robatoris al camp, a les granges, etc.

Ara no és hora de buscar culpables de com s’ha arribat a aquesta situació de crisi; ara hem d’ajudar a buscar solucions. El problema que hem detectat va des de la sobreproducció de fruita que no es ven per la falta de promoció dels nostres productes, a la falta de regulació en l’àmbit de la fruita. També s’ha de tenir en compte la dispersió del sector productiu i la cohesió del sector comercial, que sembla que hagi agafat la mida al sector i la falta o excés de producte són capaços que no influeixi amb el preu.

Una part de les solucions ha futur passen per Brussel·les de manera indiscutible i amb la situació política actual l’únic que té legitimitat per fer d’interlocutor amb Brussel·les és l’Estat espanyol. Malgrat tot, la conselleria i una part del sector s’ha reunit amb responsables europeus per intentar que les decisions que es duguin a terme vagin alineades amb la línia que demanda el sector.

També seria desitjable que en un futur poguéssim fer nosaltres, Catalunya, d’interlocutors amb Brussel·les. Esperem que aquest tipus de qüestions les resolguem després de l’1 d’octubre. Des d’Alcarràs ens posem a disposició del sector per treballar amb els àmbits que creguin oportuns, el futur dels nostres pobles depèn de la bona salut de la nostra pagesia.

Per tant, aquests mesos venidors hi ha molta feina ha fer no ens podem relaxar ni el sector ni els ajuntaments i poso les administracions municipals, perquè crec que hem d’actuar exactament igual que quan una gran empresa de les terres de Lleida ha fet fallida: donant el màxim suport i situant-nos, si més no, en primera línia.