Roger Subirachs

Ens ha deixat Roger Subirachs, fill de l’escultor i destacat membre de la contracultura barcelonina dels anys setanta. A mitjans d’aquesta dècada vaig fer-li una entrevista, inèdita, que ara recupero i que pot servir de testimoni i homenatge:

“Roger treballa als matins amb el seu pare i a la tarda pinta i dibuixa en un estudi d’un edifici dissenyat per l’Oriol Bohigas prop del pont de Vallcarca. Tot just arribat del servei militar, hi viu amb Isa Barraquer.

A començaments dels anys setanta jo estudiava en un col·legi de Sarrià. El meu professor de francès, l’Eliseu Trenc Ballester, m’havia vist dibuixar. Ell coneixia Mariscal i Nazario i em va posar en contacte amb ells. Amb Mariscal ens trobàvem més sovint, ja que jo estudiava anglès al CIC. Allà hi vaig trobar també Max i Pepichek. Aquest darrer i el seu germà Mique Farriol eren tots uns relacions públiques, i coneixien molta gent, i varen contactar-me amb Vibraciones i l’editorial Mandrágora, a través del crític de música Claudi Montañà.

Amb ells anava els caps de setmana a una casa del Masnou i també al pis del carrer Comerç. Quan vaig entrar a la revista del Rrollo enmascarado encara era estudiant. Nazario i Mariscal eren més grans que nosaltres.

Vaig dibuixar una història per al Rrollo paral·lelament a Mata Ratos. Amb la revista Star no vaig treballar, ja que no em varen editar un còmic i no m’agradava la línia que seguien.

En realitat jo no feia còmics. Com que ja pintava, em dedicava a la il·lustració. Tenia molta influència dels dibuixants europeus i especialment de les figures de Tintin. Dels espanyols m’agradaven Urda i Coll. D’aquest darrer m’agradaven molt les seves historietes, eren plasmacions del moviment. Moltes vegades ni tan sols hi ha figures.

Amb Montesol vaig fer una història titulada La corta y la rasga de mente lánguida que va sortir a Carajillo vacilón, mirant còmics de Coll.

També a la coberta de Papel hi ha una barreja de personatges d’Urda amb un fons de Juan Gris. Després del Rrollo vaig rebre unes lletres de Sisa per il·lustrar-les, que varen sortir a Diploma d’Honor. Tot seguit amb Isa i Pàmies ens autoeditarem DE Quommic. Mariscal ens va enviar una historieta des de València, i quan ho enviàrem a la censura vàrem haver de tapar alguns detalls. Ho muntàrem a casa meva i el color ho vàrem afegir a la impremta. Ho veníem a mà i molts dibuixants ens escrivien dient que volien col·laborar-hi. En una d’aquestes cartes vàrem conèixer Perote, que després treballaria a Picadura Selecta.

Quan tots varen marxar a Eivissa nosaltres vàrem fer Picadura, que no es va vendre gaire. Pàmies tenia una història molt complerta i la vàrem omplir amb col·laboracions per tirar-la endavant. Jo vaig fer la coberta.

Quan varen tornar d’Eivissa vàrem preparar els tebeos del Rrollo. A La Calle vaig fer la contracoberta. Es nota molt la diferència entre els dibuixants madrilenys i els d’ací, sobre tot en aquest còmic. La coberta era de Martí, no es trobava gaire bé i la va fer en un estat quasi paranoic. Sidecar el vàrem fer en una setmana a l’estudi de Vallés. Propaganda Moderna va ser un luxe de Rubiales. Em va demanar material i el vaig ajudar.

No em sap greu recordar aquesta època. Ara dedico més temps a la il·lustració, però no oblido els còmics.”