Sí, a Lleida es podrà votar

A Lleida es podrà votar. Vagi per endavant aquesta afirmació que s’ajusta a la realitat històrica i que acompanyo amb algunes reflexions.

A Lleida es podrà votar, com s’ha votat sempre, si per al dia 1 d’octubre la Generalitat de Catalunya publica el llistat dels col·legis electorals on es pugui exercir el dret a vot. En concret, a Lleida hi ha 31 col·legis electorals de la seva titularitat que, tradicionalment, fan la funció de seus electorals. Aquest és el nombre mínim de dependències per fer-ho. A partir d’aquí caldrà veure quines més es decideixen a obrir amb finalitats electorals.

Per tant, els ajuntaments, com ja s’ha dit i repetit, tot i que hi ha gent que no ho vol escoltar, poca cosa tenim a dir sobre el tema. I afegeixo, que el Molt Honorable President Puigdemont tensi la corda a nivells preocupants per enfrontar la ciutadania amb les institucions municipals és, com a poc, irresponsable.

No són pas els alcaldes i alcaldesses dels municipis de Catalunya els responsables de res. El que ha de fer el president és publicar el llistat de col·legis electorals, ha de subministrar paperetes, però per damunt de tot, els electors hem de figurar en una cosa tan habitual com transcendent com és el cens. Sense cens electoral no hi ha cap garantia, cap, que pugui donar credibilitat ni nacional ni internacional a cap tipus de convocatòria electoral. És així de fàcil encara que es vulgui complicar amb aventures sobre tinta d’impressores, urnes amagades que esperen ansioses el seu moment de glòria i consignes que només tenen una finalitat: distreure’ns de la realitat i guanyar un temps que cada cop és menys aliat.

Totes les persones que ocupem temporalment els càrrecs electes jurem o prometem, encara que sigui per imperatiu legal, la Constitució i l’Estatut de Catalunya. La legalitat no és un decorat. És l’instrument que garanteix la cohesió social del poble, de tot el poble, i també el respecte entre els uns i els altres i la convivència sana i constructiva.

Quan la legalitat no ens agrada, tenim l’oportunitat de canviar-la seguint les regles del joc i l’ordre, és a dir, dialogant, pactant i consensuant nous models, nous textos que reflecteixin les noves realitats i acabin consolidant millores democràtiques. És a dir, la legalitat és allò que ens permet pactar les diferències en favor del bé comú. Quan les lleis s’han de canviar sense haver entrat en l’ordre del dia de la sessió plenària o sense garantir el dret a esmena, per tràmit d’urgència, o a les 2 de la matinada... estem davant la constatació que alguna cosa no s’està fent bé.

I no som els representants municipals qui diem que les coses no s’han fet bé. Ho ha dit el Tribunal Constitucional, la Comissió de Venècia del Consell d’Europa, els lletrats del Parlament de Catalunya i, per unanimitat, el Consell de Garanties Estatutàries on 3 dels seus 9 membres han estat nomenats pel mateix govern de Catalunya. És a dir, que els mateixos òrgans de control creats des del Parlament de Catalunya estan advertint que així no es fan les coses.

Però bé, el que es porta ara és desobeir en un sistema del qual cobrem cada mes, això sí. I per art d’encanteri tenim Referèndum ja anul·lat, però que continua convocat per a l’1 d’octubre. Desquiciant, tot plegat. Un referèndum sense garanties, que divideix, en què guanyarà només una part del poble de Catalunya i deixa al marge les altres parts del poble de Catalunya. Un referèndum que ha fet exaltar els nervis, els comentaris, els tuits i retuits de familiars, amics i coneguts. Un referèndum que és una operació política que pretén dividir el nostre país per sempre.

Des del govern municipal de la Paeria respectem tots els sentiments, acceptem el somni i l’ideal de molts dels lleidatans que van anar lliurement a les manifestacions convocades l’11 de setembre, però aquest somni i aquest ideal només és possible amb legalitat. Sense respecte a la llei no hi ha democràcia. La nostra obligació, des de la responsabilitat municipal que exercim és protegir la carrera dels funcionaris, perquè la porta de demanar-los responsabilitats comptables, no està tancada. Queda mig oberta, i fins que no es tanqui de cop no posarem en risc la seva carrera professional. El Govern de la Generalitat pot continuar tirant endavant amb l’1 d’Octubre amb totes les eines que té al seu abast, sense fer-nos còmplices, als municipis, de saltar-nos les lleis. Si al començament d’aquest article assenyalava que em semblava irresponsable l’actitud del President de la Generalitat de saltar-se les lleis, més irresponsable em sembla voler que els altres ens les saltem. Amb nosaltres que no comptin.