Diada 2017: el relat i el retrat

Si alguna vegada es van allotjar certs dubtes sobre si els fastos de la commemoració de la Diada representaven tots els catalans, aquest 2017 s’han dissipat tots. La televisió pública catalana, “la de tots”, ho va deixar ben clar en el seu tuit del dia 11 a les 16:11: “Més de 1.800 autocars s’han desplaçat fins a #Barcelona per la manifestació independentista.” Així, amb la rotunditat del missatge en 140 caràcters i la difusió del mateix en xarxes, s’ha finalitzat un relat que va començar a escriure’s moltes dècades enrere: Catalunya, un sol poble, una sola llengua, un sol sentiment. L’independentista. I aquestes mateixes xarxes, poderosos altaveus del relat únic, assenyalen aquells que no s’engloben en aquest pensament unidimensional com a antidemòcrates, feixistes, dolents catalans o, directament, fan cartells per assenyalar-los com a “enemics del poble”. I no creguin que es tracta de casos aïllats, senyors. Perquè l’organització juvenil de la CUP, Arran, al seu últim cartell demana al públic que s’assenyali els regidors del PSC, Ciutadans i PP, al més pur estil autoritari.

Tanmateix crec que la imatge que defineix aquesta Diada i el que està per venir és de les que directament gelen la sang: Arnaldo Otegi, ni més ni menys, va ser el convidat estrella de la Diada de Puigdemont i Junqueras. El mateix Otegi que va aparèixer dies abans per Lleida juntament amb Tardà a escriure uns quants paràgrafs més del relat separatista. El mateix Otegi que va ser convidat estel·lar a TV3 i que va provocar un altre gran tuit de “la de tots”: “Us ho heu passat tan bé com Otegi? Nosaltres sí. Gràcies a tots. Fins dissabte que ve.”

I quan els que van convidar i van aclamar Otegi a la Diada ho expliquin als altres... Què els explicaran? Mira, convidem el tio que va entrar a ETA Politicomilitar el 1977. Aquell que va ser condemnat a 6 anys per segrest. Aquell que va estar entrant i sortint de la presó per finançament d’herriko tavernes, per enaltiment del terrorisme, per ser dirigent d’ETA... Aquell mateix. Ho dubto. Probablement diran: ens hem passejat amb el tio del tuit amb un gatet embolicat en l’estelada, aquell tan guapo i que diu “I love Cat”. Aquell.

Perquè ja tenen el relat. I també tenen el retrat. De nosaltres, dels discrepants, dels que som insultats, menyspreats, menystinguts i assenyalats, depèn que sigui el relat definitiu o no. Ja veuen que per a ells tot val.

Però nosaltres creiem que ha arribat l’hora de caminar junts, de defensar l’Estat de Dret i de construir un relat veraç de la Catalunya real. Catalunya som tots. Ho demostrarem.