La UE també prioritza l’Amèrica Llatina

La política comercial exterior de l’administració nord-americana obre unes finestres d’oportunitats per a la UE a Àsia-Pacífic i l’Amèrica Llatina. Donald Trump, acabat d’asseure’s a la Casa Blanca, va enterrar amb sengles cops de ploma els acords Transpacífic (TPP) i Transatlàntic (TIPP). La UE va reaccionar accelerant les negociacions d’un acord de lliure comerç amb el Japó que va ser rubricat el 6 de juliol a Brussel·les, la vigília de la cimera del G-20 presidida per Angela Merkel a Hamburg. I també prioritza sengles acords comercials amb Mèxic i Mercosur. S’ha de recordar que el TPP havia estat firmat també per quatre països del continent americà: Canadà, Mèxic, Perú i Xile. Brussel·les continuarà apostant pel Lliure Comerç, aprofitant els titubejos d’un impetuós president proteccionista i gens diplomàtic que sembla governar a cop de Twitter.

Les contradiccions de Trump es manifesten amb la seua posició sobre el Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (NAFTA o AELA). Després d’haver-ho denunciat al gener, els EUA van iniciar el 16 d’agost una primera ronda de renegociacions amb el Canadà i Mèxic, seguida d’una segona ronda l’1 de setembre a Mèxic. Les pressions per al seu rescat van arribar des de les empreses nord-americanes, sabedores de la gran interdependència de tres economies que engloben un mercat de 470 milions d’habitants. Les renegociacions d’un NAFTA 2 es presenten dures i llargues, sobretot per a Mèxic, que necessita tancar un acord abans de les eleccions presidencials previstes el juliol del 2018. Trump, obsessionat amb corregir l’alt dèficit comercial dels EUA amb el seu veí del sud (60.000 milions de $), ho posarà difícil. Mentrestant, l’Acord de lliure comerç entre la UE i el Canadà (CETA) podria entrar provisionalment en vigor el 21 de setembre, fins i tot abans de ser ratificat per tots els parlaments europeus i regionals.

Les negociacions de la UE amb Mèxic van engegar el 25 de maig del 2016, es va celebrar una tercera ronda el 5 de juliol i es pretén tancar-les abans de finalitzar el 2017. Brussel·les ja va firmar un acord comercial amb Mèxic el 1997, però el nou serà més ambiciós en els sectors agrícola i industrial, en l’accés als mercats públics i serveis i en la protecció dels drets de la propietat industrial i intel·lectual. La UE és, després dels EUA i la Xina, el tercer soci comercial de Mèxic. I Mèxic ha de diversificar el seu comerç exterior. El 2016, el 81% de les seues exportacions van anar als EUA. Les negociacions amb Mercosur (Brasil, Argentina, Paraguai, Uruguai i Veneçuela, encara que aquest últim país quedarà fora de l’acord) vénen de lluny. Es van iniciar el 1999. Però després de moltes frustracions, en la vint-i-vuitena ronda celebrada el 7 de juliol passat es va fer un salt cap endavant per intentar tancar un text abans de final d’any. Les discussions se centren especialment en el sector agrícola amb l’Argentina i el Brasil. La UE és el primer soci comercial i la destinació del 21% del seu comerç exterior de Mercosur. El 2016, les exportacions de la UE van assolir els 43.000 milions d’euros i les importacions gairebé 42.000 milions. Un acord impulsaria uns intercanvis amb una àrea econòmica que per a la UE només representen el 2,5% de les exportacions i el 2,4% de les importacions. L’accés de Mauricio Macri i Michel Temer a les presidències de les dos principals economies sud-americanes va facilitar un acord comercial que generarà grans oportunitats per a les nostres empreses dels sectors agroalimentari i manufacturer.

Els acords de la UE amb Mèxic i Mercosur coincideixen, segons l’últim informe de

l’FMI

del 24 de juliol, amb unes bones previsions de creixement mundial (3,5%) i de la zona euro (1,9%). També millora l’Amèrica Llatina. Mèxic, malgrat les tenses relacions comercials amb els EUA, està creixent un 2,7%, i el pes és més fort que el novembre del 2016. L’Argentina creix un 2,7% i el Brasil, amb un 0,6%, sembla sortir de tres anys de recessió econòmica. Xile, Colòmbia i el Perú poden créixer entre un 2% i un 3%. Bolívia, fins un 4% i Uruguai, un 1,6% i suma 15 anys de creixement ininterromput. El context de millora del comerç mundial ajuda però no es poden llançar les campanes al vol. Moltes reformes estructurals segueixen pendents a l’Amèrica Llatina. El gran boom de les commodities, gràcies a l’abundant demanda xinesa, va impulsar les economies de la regió, molt rica en recursos naturals. Però la brusca caiguda dels preus a partir del 2010 va provocar uns elevats dèficits fiscals i un endeutament difícil de rebaixar. També persisteixen els riscos i incerteses polítics. El president brasiler, Michel Temer, va perdre el suport popular després de ser investigat per casos de corrupció. I tota turbulència política del gegant llatinoamericà repercuteix en els altres. L’Argentina celebra eleccions legislatives a l’octubre. I a Xile, Colòmbia, Mèxic i el Brasil hi haurà eleccions presidencials entre el novembre del 2017 i l’octubre del 2018.

L’Amèrica Llatina té un gran potencial de desenvolupament, però creix a uns nivells molt per sota en comparació amb les economies emergents o en vies de desenvolupament de l’Àsia oriental i del sud-est asiàtic.