Els mercats i l'1-O

El proppassat dimarts, 19 de setembre, es va publicar a SEGRE una carta al director, signada pel Sr. Juan Antonio Valero, amb el títol de No entenc res i que al llegir-la m’ha provocat la necessitat d’explicar el que està passant en els mercats financers en aquests moments d’alta incertesa política i d’enfrontament explícit entre el Govern espanyol i la Generalitat pel que fa al referèndum del proper 1 d’octubre.

Jo tampoc entenc res (això no té res d’estrany parlant dels mercats financers), però el que encara entenc menys és la conclusió que obtenen de l’evolució d’aquests mercats els diaris econòmics de la capital de l’Estat. Aquests paràgrafs que segueixen són còpia literal d’alguns comentaris que han sorgit aquests últims dies en diaris econòmics, com diem, de la capital.

Un petit aclariment al segon paràgraf perquè la gent no experta ni coneixedora de com funcionen els actius financers, que és la gran majoria, ho entengui millor. Quan el tipus d’interès d’un títol de renda fixa, com és un bo, baixa vol dir que els inversors el volen, hi ha una gran demanda. Aquesta demanda, lògicament, produeix un augment del valor efectiu (per sobre del nominal) del títol, i al pujar aquest valor baixa el tipus d’interès efectiu que cobrarà el titular (per exemple, un bo amb un valor nominal de 100 i al 3% d’interès que es compra a 150 farà que el nou titular rebi el 3% no de 150, sinó de 100, amb la qual cosa el tipus efectiu ha baixat del 3% al 2%).

Després de veure l’evolució dels mercats, els tres paràgrafs citats, el primer que hem de dir és que el procés cap a la independència, l’aprovació de la llei del referèndum, la seva convocatòria i la llei de transitorietat jurídica, no han tingut cap efecte en els mercats, fins i tot podríem arribar a dir que, implícitament, aproven tot el que passa. Doncs bé, resulta que la conclusió a què arriben els analistes de Madrid, tots, és que aquesta bona evolució dels mercats és deguda al fet que tenen per segur que el referèndum no es farà. Quina manera de girar la truita. No hi ha cap raó objectiva (malgrat la dificultat que presenta parlar d’objectivitat dels mercats financers) que permeti arribar a aquesta conclusió.

No hi ha dubte que aquesta interpretació tan sui generis és pura propaganda contra el referèndum i no té cap valor en el moment d’interpretar adequadament aquesta marxa positiva esmentada, però, és clar, resulta que està prohibida la propaganda pel referèndum però no ho està l’antipropaganda. A manca de poder contrastar realment el que està passant, el fet irrefutable és que fins avui els mercats marxen de la maneta del referèndum.