El 2 d'octubre

Els que estimem Catalunya i estem orgullosos de les nostres institucions i de la seva autonomia vivim amb gran tristesa el que està succeint en els últims dies. Havíem avisat el president Puigdemont que la seva deriva separatista ens podia portar a escenaris desagradables. S’han saltat tots els límits democràtics, els avisos dels lletrats del Parlament, del Consell Català de Garanties Estatutàries i, per descomptat, segueix desafiant el Tribunal Constitucional i trepitjant les normes de convivència. I és que ho tenien tot perfectament orquestrat. Necessitaven prendre el carrer amb gent mostrant el seu suport.

Tot estava molt calculat en el seu full de ruta. Necessitava provocar per posar en risc la nostra autonomia. I vaja si ho ha aconseguit. La gent ha sortit al carrer molt enfadada, i així seguirà fins que arribi el que ell pretén, sortir el dia 2 d’octubre al balcó de la Generalitat a declarar de forma unilateral la independència. Li és igual que tot Europa hagi declarat sense cap mena de dubte que està atropellant els drets democràtics en què es basa el projecte europeu, malgrat que Maduro, Assange i Otegi afirmin el contrari. Li és igual posar en risc l’autogovern català. Desitja passar a la història per trencar tots els ponts de diàleg. Molts dels que són al seu costat reconeixen que estan atropellant la democràcia i que la reacció en defensa de la legalitat seria la mateixa si succeís el mateix en una regió d’Itàlia o a Alemanya si un Lander de forma unilateral trepitgés la seva legalitat. França tampoc ho permetria. A sobre Puigdemont té el desvergonyiment de recórrer aquesta setmana al seu malvat Constitucional i escriure cartes al Rei sol·licitant un pacte. El mateix que va dir que referèndum o referèndum ara reclama diàleg. El procés deixarà molts sentiments defraudats. Diumenge vinent molts ens quedarem a casa. I el dilluns següent tot seguirà igual, encara que algú pretengui sortir al balcó perquè la gent confirmi que els van enganyar, que amb les mateixes solucions que durant anys no han funcionat no s’arreglen els problemes. Els ciutadans ja intueixen que tot acabarà en unes eleccions democràtiques i fent política, que és com sempre hauria hagut de resoldre’s el conflicte.