El mercat de treball espanyol, una assignatura pendent

El Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, en el seu informe relatiu al mes de maig passat, posa en relleu que des de l’última reforma laboral el 2012 i coincidint amb la greu crisi econòmica patida per Espanya i altres països del nostre entorn, hi ha hagut una millora en les variables de creació d’ocupació, i per tant de destrucció de llocs de treball que, en ocasions, ha suposat millorar la situació laboral existent abans de l’esmentada reforma. Analitzem les dades més rellevants:

Ara bé, com qualsevol estadística està subjecta a l’element no només comparatiu sinó al relatiu. S’ha de tenir en compte quina és la realitat del mercat en les seues grans magnituds, ja que en cas contrari relativitzaríem les xifres considerant-les tan sols en un determinat espai temporal. La realitat és que, encara que s’està creant ocupació a un ritme alt, continua sent d’escassa qualitat.

El treball a Espanya peca de precari, amb un percentatge més gran de treballs temporals que indefinits, a jornada parcial que temporal. D’aquesta manera, el desembre del 2016 es van firmar a Espanya gairebé 1,7 milions de contractes laborals. D’aquests, el 92,8% van ser temporals i la resta, un 7,2%, indefinits. En el conjunt del 2016, es van formalitzar prop de 20 milions de contractes, dels quals el 91,43% van ser temporals (18,2 milions) i el 8,57%, indefinits (1,71 milions), segons dades del mateix Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social. Dels contractes indefinits, 986.858 són a temps complet i la resta, a temps parcial. El percentatge de temporalitat, del 92,8%, és només lleugerament superior al que es registrava, per exemple, fa trenta-dos anys, el 1985 (91,24%).

L’edició 2017 de Perspectives de l’ocupació (Employment Outlook) de l’OCDE, que proporciona una avaluació internacional de les tendències recents del mercat de treball i de les perspectives a curt termini, arriba a quatre conclusions essencials: 1r) El mercat de treball espanyol tendeix a situar-se per sota de la mitjana de l’OCDE a tots els indicadors, a excepció de la qualitat d’ingressos, en la qual Espanya se situa a penes en la mitjana. 2n) Espanya se situa en el terç inferior dels països de l’OCDE en seguretat en el mercat de treball, tensió laboral i la proporció de persones en edat laboral que viuen amb menys del 50% de l’ingrés mitjà (el més alt de l’OCDE). 3r) La bretxa d’ocupació dels grups potencialment desfavorits també és pitjor que la mitjana. En particular, la probabilitat de tenir una feina per als joves que no estan en educació a temps complet és un 18% inferior a la dels homes d’edat intermèdia. I 4t) La seguretat del mercat de treball ha empitjorat i la proporció de persones en edat de treballar que viuen en llars pobres ha augmentat, sobretot com a resultat de la profunda i prolongada crisi econòmica.

Aquesta excessiva temporalitat aboca, en molts supòsits, a una devaluació salarial i a la precarització de les condicions de treball. El repunt de la contractació es produeix, com és habitual, coincidint amb els períodes de Setmana Santa, estiu i Nadal, si bé es tracta d’ocupació inestable i escassament remunerada.

Davant d’aquest panorama, es pot incentivar encara més la contractació indefinida a jornada completa i simplificar les actuals modalitats de contractació, potenciant la negociació col·lectiva, objectivant i concretant les causes de temporalitat, i millorant la formació dels treballadors, en especial els joves, incloent-hi el coneixement d’idiomes, que s’hauran d’enfrontar als nous reptes del futur, ja present, de les noves tecnologies, evitant amb això la substitució de la mà d’obra per una altra de totalment robotitzada, qüestió aquesta que ja he tingut ocasió de comentar en aquest mateix diari.

Un exemple de previsió ens el dóna el Govern alemany, que el passat 30 d’agost va aprovar un pla per a la formació de treballadors qualificats destinat a pal·liar el dèficit ja existent al seu mercat laboral, que, segons estimacions actuals, podria ampliar-se fins a arribar a tres milions de llocs vacants per al 2030. En el projecte, elaborat pel ministeri de Treball que dirigeix la socialdemòcrata Andrea Nahles, s’adverteix dels efectes derivats de l’envelliment de la població activa i s’aposta per incrementar la presència de la dona en llocs qualificats.