Àngel Ros no vol que votis

Lleidatans, Àngel Ros no us facilitarà les coses per tal que pugueu votar en el referèndum d’autodeterminació del proper 1 d’octubre.

Ell, representant antany del sector més catalanista del PSC, que va assistir a la gran manifestació de la diada del 2012. Ell, el polític que va arribar a renunciar al seu escó al Parlament per no haver de votar en contra de la consulta sobiranista. Sí, ell, la mateixa persona que va exercir amb responsabilitat el seu dret a vot el 9-N del 2014.

Aquest currículum de demòcrata se n’ha anat en orris d’ençà que el paer en cap va pactar amb Ciutadans per tal de seguir controlant amb mà ferma l’Ajuntament de Lleida. Sembla que aquell mateix dia Ros va patir una transmutació, una possessió. En definitiva, una subjugació. Des de llavors, Àngel Ros és un altre. A no ser que tot allò que he explicat al paràgraf anterior, en realitat, fos una lliçó magistral de postureig.

Àngel Ros és el penell que veleja el seu pensament polític en funció de les circumstàncies. Hi té una certa habilitat. Però els canvis de vent, a voltes, t’agafen a contrapeu. I el referèndum de l’1 d’octubre és un tsunami que s’ha endut molinets, penells i tot allò que giravoltava d’aquí cap allà. Àngel Ros ha quedat ubicat a l’altra riba del riu, lluny de la ciutadania i dels drets democràtics més elementals. A la mateixa riba on es troba el PP, el Tribunal Constitucional, la Fiscalia General de l’Estat, la Guàrdia Civil que requisa urnes i el clavegueram de l’Estat Espanyol. Fins i tot, al mateix costat del colpista Tejero, la Falange i els intel·lectuals catalans que han signat un manifest promogut per una associació amb antecedents de secta. Gent tan dispar i amb maneres de fer molt diferents s’uneixen per un objectiu comú, la unitat d’Espanya. I a gent tan dispar els agermana l’aquiescència amb un determinat mètode per assolir-ho, la repressió i la censura. Sí, lleidatans, poc tenen a veure el PSC d’Àngel Ros i la Falange, però els uneix el fet d’aplaudir els atacs a la llibertat d’expressió i les accions antidemocràtiques que aquests dies estem veient a Catalunya. I això, Ros i el PSC, ho arrossegaran per sempre més.

Convé no oblidar quin ha estat el posicionament del paer en cap davant els greus esdeveniments ocorreguts el 20 de setembre. Va restar amagat durant tot el dia, sense manifestar-se públicament davant la gravetat dels fets que estaven succeint al país. Aquell silenci eixordidor va trencar-lo cap al final de la jornada per fer un comunicat a les xarxes socials apel·lant al diàleg i l’entesa, i reclamant respecte per les institucions catalanes. Tanmateix, el gest va ser absolutament insuficient. En cap moment va condemnar el reguitzell d’accions antidemocràtiques, repressives i il·legals que l’aparell de l’Estat espanyol va posar en marxa. Això, òbviament, el fa còmplice.

I tot plegat mentre Miquel Iceta ballava les gràcies a la Guàrdia Civil, i mentre els presidents autonòmics del PSOE es feien una fotografia indigna amb els seus homòlegs del PP en suport de l’acció repressiva de l’Estat a Catalunya. Una foto, tot sigui dit de pas, que feia saltar pels aires la proposta federalista que defensa el PSC. En definitiva, un partit que legitima la violència i les il·legalitats comeses per l’Estat a Catalunya no està en situació d’exigir res als catalans.

I un alcalde que pertany a un partit que assenteix davant les injustícies i l’opressió, no pot invocar el diàleg. Tant el partit com Àngel Ros han quedat deslegitimats. Lleidatans, aquest és el vostre alcalde, aquell que un bon dia us tornarà a demanar el vot per continuar a la Paeria. Esperem que arribat aquell jorn tingueu memòria i recordeu que, l’1 d’octubre del 2017, Àngel Ros va voler que no votéssiu.