Apropiació indeguda

El delicte d’a

propiació indeguda apareix avui de constant actualitat quan es tracta d’infraccions penals comeses per polítics o dirigents. Quins són els elements constitutius d’aquest delicte? Quan pot afirmar-se que algú el comet? Com acostuma a realitzar-se aquesta apropiació? En què consisteix el modus operandi d’aquesta? L’apropiació indeguda per ser estimada com a tal ha de reunir una sèrie de requisits.

Requisits imprescindibles per poder estimar la seua existència:

El primer requisit consisteix a disposar d’una inicial possessió legítima per part del subjecte actiu de diners, efectes o qualsevol cosa moble. A continuació és necessari que l’esmentada possessió comporti a més l’obligació de tornar-la. Després de tot això ha d’existir un acte de disposició per part del subjecte que accidentalment la posseeix, tot plegat acompanyat per un evident ànim de lucre. En cas que es doni aquesta situació, en la forma descrita s’haurà comès el delicte d’apropiació indeguda. Les formes en què tot això es porta a terme són: a) incorporació de la cosa al mateix patrimoni, b) disposició de la cosa com si se’n fos el real amo consumint-la, venent-la, destinant-la, donant-la o utilitzant-la, i c) obtenint amb tal procediment un lucre econòmic.

Altres consideracions:

És imprescindible l’existència de l’ànim d’aconseguir la cosa pròpia i que existeixi l’obligació de tornar o entregar. Tot l’anterior acostuma a conviure amb l’abús de confiança. La cosa objecte de l’apropiació ha de ser factible, és a dir, fàcilment substituïble per una altra d’idèntica naturalesa. Les apropiacions indegudes solen protagonitzar-les de forma habitual els que per la seua situació en les transaccions econòmiques acostumen a tenir accés als diners aliens. Així els administradors de societats, els dipositaris d’objectes o diners aliens i, en general, tots aquells que es trobin en operacions de caràcter econòmic per on pugui discórrer diners o efectes.

Particulars, societats mercantils, partits polítics i fins i tot entitats de caràcter estatal poden ser víctimes d’aquest delicte. Les penes amb què es castiga són diverses, des de la simple multa i dos mesos de presó fins a una pena màxima de dos anys de presó. És important no confondre l’apropiació amb altres figures de caràcter jurídic que comporten un dret legal de retenció com són el dipositari, el mandatari, el comissionista i l’usufructuari.

Consell legal:

Sempre us heu d’assegurar que no us trobeu davant d’un supòsit legal dels que legitimen el dret de retenció.