Successió en l’empresa familiar

L’empresa familiar ha tingut grans dificultats per a la successió, moltes de les quals desapareixien quan iniciaven el procés de la transmissió a causa, en gran part, dels elevats costos fiscals, la qual cosa va portar a l’establiment de les reduccions de la base imposable en l’Impost sobre Successions i Donacions, ISD.

L’empresa familiar és aquella en la qual la propietat o el poder de decisió pertanyen, totalment o parcialment, a un grup de persones que són parents consanguinis o afins entre si. Les empreses familiars aporten un 70% del PIB del nostre país i generen el 75% de l’ocupació, incloent-hi autònoms. Una successió mal planificada, limitada a un canvi en la titularitat de les participacions socials generalment comporta el fracàs empresarial.

Per evitar-ho ha d’existir, amb caràcter previ a la successió, una adequada planificació de futur. I aquí juga un paper clau el protocol familiar, definit com un conjunt de pactes subscrits pels socis entre si, o amb tercers amb els quals guarden vincles familiars, respecte d’una societat, en la qual tinguin un interès comú, amb vista a aconseguir un model de comunicació i consens en la presa de decisions per regular les relacions entre família, propietat i empresa que afecten l’entitat.

El protocol familiar regula les relacions econòmiques i professionals entre els membres de la família que ostenten la condició de socis i la mateixa empresa, així com la gestió i organització d’aquesta.

Així mateix, té com a finalitat la regulació de l’accés i sortida dels familiars al govern i a la propietat de l’empresa, la successió i formació dels futurs directius, els pactes intrafamiliares, els valors ètics i les fórmules per a la resolució de conflictes.

El Protocol és un procés de discussió, de debat i d’exploració de les relacions personals entre familiars empresaris, un procés que serveix per exposar problemes i consensuar solucions. La clau per al seu èxit és que del debat en sorgeixi un document útil i viu, que evolucioni al costat dels membres de l’empresa i s’adapti a les seues necessitats canviants.

Atesa la seua vital importància, resulta essencial que un professional extern condueixi el procés, per garantir la neutralitat i el predomini del benefici col·lectiu sobre les preferències individuals. Dins del protocol familiar, hi ha una eina molt útil, el denominat pacte successori, que presenta inqüestionables avantatges davant un testament. A diferència del que passa amb el testament, el pacte successori és essencialment irrevocable. Això és així, llevat que els seus atorgants decideixin modificar-lo, no perdrà vigència, ja que no pot ser modificat de forma unilateral.

Els pactes successoris s’han d’atorgar en escriptura pública. Una vegada atorgada l’escriptura pública, el Notari ho comunicarà al Registre d’Actes d’Última Voluntat igual que si es tractés d’un testament.

En definitiva, un protocol familiar ben definit amb un pacte successori és l’instrument idoni per garantir la supervivència de l’empresa familiar.

Estableix les bases de la successió empresarial i garanteix un adequat funcionament de la societat, que ineludiblement permeten la perpetuïtat de l’empresa familiar i una òptima planificació fiscal per a la tributació de l’esmentada successió.