La fractura

És obligat resoldre el conflicte de forma immediata, però Puigdemont s’obceca a trencar tots els ponts. El gran tema no anava ni de referèndum ni de democràcia, tot anava de declarar la independència. Les seues paraules no acompanyen els seus actes, i un problema que sempre hauria d’haver estat polític l’ha transferit al carrer. Gran error. Puigdemont novament dirigint-se a una meitat de catalans insisteix que Catalunya està unida. I no ho està. Qui negarà ara que hi ha divisió social? Qui negarà ara que posar límits impossibles tan sols genera més problemes? Perquè el que s’augura per als propers dies no és gens esperançador. Quin tipus de mediació pretén aconseguir d’Europa amenaçant amb la DUI? Europa ha estat molt clara: Catalunya no ha fet bé saltant-se tota la legalitat. Això no es pot fer en una democràcia. No a Europa. No es pot violar el Parlament, incomplint tot el marc legal estatutari, constitucional, silenciar els lletrats i el Consell de Garanties, i a sobre donar lliçons morals. Van atropellar intencionalment la democràcia. I cal afegir que el futur que plantegen, si finalment declaren la independència, és horrible. Els radicals sol·liciten prendre per la força el control del territori, dels ports i els aeroports, i col·lapsar els bancs.

Així que, si us plau, que ningú no perdi la calma ni les formes, perquè cada vegada ens en anem a un pou més profund. La fractura social a Catalunya és evident, estan havent-hi efectes econòmics molt greus i això s’ha de parar, començant una nova etapa de diàleg i respectant totes les sensibilitats polítiques. S’està jugant amb una cosa molt greu com és la pau social i el futur econòmic i empresarial dels catalans. La fuga d’empreses perjudicarà directament els treballadors.

Per no continuar augmentant aquest salt al buit l’única sortida democràtica és convocar eleccions, amb un projecte reformista conciliador, amb urnes transparents, que són les que realment reflecteixen què opina la gent, i que no separen els que es queden a casa dels que no ho fan. Si us plau, ara més que mai tots molt de seny, prudència i serenitat. Cal sol·licitar que la política torni al seu terreny natural, un lloc del qual mai no hauria d’haver sortit.