No esteu sols

No esteu sols. Carmen, que penses des de fa setmanes que tot això ha anat massa lluny. María, que odies haver de parlar de la situació catalana durant mitja hora abans de poder tornar a tenir converses com les d’abans amb les teues amigues o amb els pares, que truquen preocupats des de Castelló.

Jorge, que prefereixes quedar-te en silenci o contestar amb evasives a preguntes o afirmacions que tu no veus gens clares o amb les quals dissenteixes per complet. Però són sopars d’amics, i no discutirem per una vegada que ens veiem.

Marta, que estàs pensant seriosament a demanar el trasllat de nou a Saragossa, i així poder començar a respirar en pau de nou, que prou en tens amb la sobrecàrrega de pacients a la consulta. Josep, que has hagut de canviar el bar on anaves a esmorzar pels xocs que tenies amb la resta dels clients, amb els quals ja no pots parlar per culpa del monotema sense que acabeu emprenyats. I tu, que només vols un moment de pau abans de tornar a la gestoria. Jesús, que t’han insultat per haver advertit aquests joves que estaven embrutant la ciutat a l’enganxar cartells independentistes; a tu, que vas córrer davant dels grisos. No esteu sols.

Ana, que estàs farta d’escoltar les barbaritats que es diuen sobre els andalusos, quan alguns no han vist en la seua vida el mar de plàstic d’Almeria, que tu sí que veus cada vegada que baixes a veure el teu germà. Joan, que has vist com et queia en picat la llista de clients “perquè no sabem què passarà si marxeu, i preferim tenir un proveïdor segur”. Gloria, que tens mitja família a Montsó i no et veus travessant la frontera per veure’ls.

Laura, que et sents com una proscrita per dir que et sents tan catalana com espanyola. No, no esteu soles ni sols. Som molts. Molts els que no estem d’acord amb aquesta deriva separatista.

Que no estem d’acord en com l’estan portant a terme. Que ens hem sentit desolats al veure com la gent del nostre voltant pot sentir-se il·lusionada de desprendre’s de part del nostre ADN. Per això, aquest diumenge, hem sortit molts a dir prou. Prou. “Recuperem el seny.” No obstant, això no s’acaba amb una manifestació. Continuem treballant dia a dia, des de la Paeria, des del Consell Comarcal del Segrià i des de la Diputació, perquè molts de vosaltres vau dipositar la vostra confiança en Ciutadans perquè tot això canviés.

Seguim treballant perquè tots vosaltres mereixeu uns representants que treballin per a tothom, vinguin d’on vinguin, pensin el que pensin. Però, sobretot, seguim treballant dia a dia perquè ens impulsa la necessitat de fer-vos saber que no esteu sols, i que continuem complint amb vosaltres.