Entesos

Vivim dies decisius. S’equivocarà qui, des d’un costat o l’altre del conflicte polític que enfronta Catalunya i Espanya, pensi que el president Puigdemont va fer-se enrere dimarts passat en el seu compromís amb la República Catalana. El compromís segueix intacte i, segurament, avui estem més a prop del nostre objectiu –que és que la independència triomfi– del que estaríem si el dia 10 s’hagués actuat d’una altra manera. És comprensible que hi hagi persones que se sentissin decebudes per la suspensió dels efectes de la declaració d’independència. Tots esperàvem que aquella tarda pogués ser el moment que hem estat esperant durant tres segles. Però l’últim tram del camí s’ha d’acabar de transitar amb seguretat i amb suports externs que ens reclamen que donem una última oportunitat al diàleg i a la mediació. No per apedaçar la Constitució o per modificar el que hem decidit, sinó per acordar els termes d’una separació amistosa.

La decisió del president Puigdemont no és una renúncia. Ha servit perquè als ulls de la comunitat internacional Catalunya aparegués com un país que, tot i haver assolit la legitimitat a les urnes per fer la proclamació de la independència, allarga la mà a l’altra part per fer les coses civilitzadament. I en poques hores, la jugada també ha servit per posar de manifest que l’altra part no vol parlar de res. Ni diàleg, ni mediació. A l’estat espanyol només li interessa guanyar 10-0, imposar-se per la força i reprimir la dissidència. I això, que nosaltres ja ho sabíem, també era important que ho sabés el món sencer per acabar de legitimar les nostres passes.

La resposta a l’oferta de diàleg de Catalunya ha estat engegar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Com diria el president, entesos. Ho hem entès nosaltres i ho ha entès tota la comunitat internacional. Ara ens posen ultimàtums. Dilluns per respondre un requeriment sobre si hem declarat o no la independència, i dijous per –en cas que l’haguéssim declarat–, fer-nos enrere. Espanya no pacta amb si mateixa, diuen. Espanya no necessita cap mediador de fora per posar ordre a casa seva, afegeixen.

Als que, des de l’òptica unionista, creuen que Puigdemont s’ha acovardit i que en el seu discurs de dimarts hi havia una rendició, els he de dir que haurien d’anar rectificant aquest somriure de suficiència que exhibeixen des de fa uns dies. Als que, des de l’òptica independentista, creuen que Puigdemont ha traït el mandat de l’1 d’octubre, els he de dir que haurien d’anar rectificant també la seva cara de decepció. Les coses no es fan perquè sí i, arribats a aquest punt, qui podria imaginar que el president fes un pas enrere en el moment decisiu? No és cap pas enrere. Tinguem confiança en el president i en l’estratègia que ens ha de dur finalment a culminar l’objectiu. No ens ha fallat en cap de les coses a què s’ha compromès i que tants endevins pronosticaven que no succeirien. Tampoc no ho farà ara. No es farà enrere perquè la independència és el mandat de les eleccions del 27-S, per les quals ha arribat a ser president. Perquè és el motiu pel qual té raó d’existir Junts pel Sí com a grup parlamentari i perquè aquest ha estat el motor de l’entesa amb la CUP durant tot aquest temps. Però sobretot, no es farà enrere per la gent. Pel preu que hem hagut de pagar per arribar fins aquí. Pel treball de milers de persones per fer possible el referèndum de l’1 d’octubre, pels riscos personals per fer arribar el material als col·legis, pel compromís en la defensa dels espais de votació durant la nit anterior i durant tota la jornada electoral i, no cal dir-ho, per les agressions i lesions físiques i psicològiques fruit de la brutal repressió policial. Però també, i sobretot, pel resultat d’aquest referèndum i per la gran participació fins i tot en un entorn de violència i terror que mai no oblidarem. Per les grandioses manifestacions del dia 3. Per la nostra dignitat com a poble i per la nostra voluntat expressada una vegada i una altra de constituir un estat independent en forma de república.

La República Catalana és a tocar perquè aquesta és la nostra decisió democràtica i perquè ara, un cop hem fet totes les passes necessàries, ja tenim la certificació de l’últim element que ens faltava: haver demostrat sense cap matís als actors internacionals el tarannà autoritari d’Espanya. Entesos.