Les emocions no existeixen

Molts vessants psicològics i psicoterapèutics parlen de les emocions com si fossin alguna cosa. Alguns parlen de si es reprimeixen, si s’alliberen, si s’estanquen... però, què és una emoció?

La realitat és que una emoció no és res. És el nom que assignem a unes respostes fisiològiques que es generen al nostre cos i, per tant, les emocions són en realitat un conjunt de sensacions que percebem derivades de processos que de vegades s’originen al nostre cos (marcadors somàtics, segons Damasio3) i altres, per processos mentals més desenvolupats.

Es parla de la intel·ligència emocional com l’habilitat per regular les emocions, però aquesta afirmació ja fa anys que s’ha demostrat inexacta. Moltes de les respostes emocionals que notem, les percebem mil·lisegons després que s’hagin generat i d’una manera totalment automatitzada i per sota del llindar de la consciència, de forma que no té sentit parlar de regular emocions, perquè una vegada han aparegut ja és massa tard. Sí que és més exacte afirmar que és important la manera en què ens relacionem amb aquestes respostes.

És a dir, com associem el que sentim al que està passant i com això, al seu torn, ens fa sentir. Un exemple clar és quan ens frustrem i, després, ens enfadem per estar frustrats ja que ens sembla un signe de debilitat.

Quan es parla de regulació emocional, es fa referència a aquests estats emocionals que es generen i mantenen per processos mentals diversos. Per tant, no són coses que tenim, sinó que són processos fisiològics que duem a terme i sentim.

Malgrat això, ens hi referim com a coses: l’amor, l’alegria, la tristesa... I en fer-ho així, ens permet expressar-nos i fins i tot distingir diferents estats de sensacions (emocions). Però les emocions només són les etiquetes que posem a un conjunt de sensacions per poder parlar-ne.

Pot sonar estrany, però el mateix passa amb la calor o el fred. La calor o el fred no existeixen. Són sensacions que percebem i que acabem reduint a una paraula per expressar-nos.

La quantitat d’energia (el que nosaltres percebem i mesurem com a temperatura) és en el mig. La sensació i l’etiqueta que li assignem, al nostre cervell.

Tractar els esmentats estats emocionals com a coses de vegades és útil i de vegades fa que puguem perdre la responsabilitat sobre ells. D’aquesta manera, si algú diu “s’ha acabat l’amor entre nosaltres” no és el mateix que si diu “ja no t’estimo” o “he deixat de sentir alguna cosa per tu”.

Parlar de les emocions com a coses pot provocar que s’entengui l’esmentat estat com a permanent o com si fos una espècie de malaltia que requereix tractament (la tristesa, l’angoixa, la depressió).

Per exemple, parlar d’emocions reprimides és només una manera d’expressar-ho ja que una resposta emocional no es pot reprimir, en tant que el cervell reacciona emocionalment de forma inconscient. Quan arriba a la nostra consciència, és a dir, quan ens n’adonem, ja s’ha produït. De vegades, parlem de reprimir emocions quan ens referim a no expressar com ens estem sentint o la nostra opinió sobre alguna cosa.

Però encara que no ho expressis, ho estàs sentint, no ho estàs reprimint. Reprimeixes la seva expressió.

Altres vegades, reprimir es refereix al fet de posar l’atenció en alguna cosa més per no sentir un conjunt de sensacions que en aquell moment no ens interessen. Per exemple, si tens por, intentes fer alguna cosa més per apartar l’atenció dels pensaments que ho generen, parlant amb algú, passejant pel parc o mirant una pel·lícula.

Per tant, en cada un d’aquests casos es duen a terme processos interns que generen conjunts de sensacions, que solem anomenar emocions.