Les hipoteques multidivises surten cares

Durant l’època de la bombolla immobiliària, i més concretament en els anys 2007 i 2008, l’Euríbor cotitzava amb uns mínims del 3,5 per cent. Davant d’aquests nivells de cotització tan elevats, va semblar més atractiu referenciar la hipoteca en iens o en francs suïssos, que llavors cotitzaven a un 1 per cent i un 2 per cent, respectivament. Com a conseqüència d’això, i mentre va durar aquesta situació, els qui van apostar per escollir una hipoteca multidivisa pagaven una quota menys elevada que no pas els que l’havien referenciat a l’Euríbor.

S’hi afegeix que des d’aquell moment a l’actualitat l’euro s’ha depreciat entorn del 20 i el 30 per cent davant el ien i el franc suís, respectivament.

Malgrat l’aparent estalvi momentani, el risc en aquest tipus d’hipoteques era elevat. El consumidor que contractava l’esmentat producte havia de ser molt més previngut. El risc de les hipoteques multidivises es plasmava en dos aspectes: en primer lloc per la fluctuació del tipus referenciat escollit (és a dir segons les fluctuacions al mercat de la cotització del ien o del franc suís, així com pot passar amb l’Euríbor), i, en segon lloc, per la variació del tipus de canvi de les esmentades monedes. Aquesta última variació del tipus de canvi influïa notòriament en les hipoteques multidivises, ja que el capital es concedia i es tornava en moneda estrangera. Conseqüentment eren dos els factors diferents de què depenia l’encariment de la hipoteca, tant si l’índex de referència fluctuava a l’alça com si la divisa (el ien o el franc suís) augmentaven de valor respecte a l’euro.

L’any 2009 l’Euríbor es va desplomar, per la qual cosa els que tenien contractada una hipoteca multidivisa van veure com les seues quotes ja no eren més barates que les que pagaven els titulars d’un préstec hipotecari convencional. S’hi va afegir que tant el ien com el franc suís van començar a millorar la seua cotització respecte a l’euro. El resultat va ser que molts deutors hipotecaris es van veure pagant més pel capital que van rebre en préstec, esdevenint els seus préstecs molt més costosos.

A tall d’exemple val a dir que s’han donat situacions en les quals una hipoteca referenciada al ien l’any 2008 per import de 310.000 euros tenia un deute pendent el gener del 2017 de 309.000 euros. Durant tot aquell temps, i malgrat que l’afectat havia fet front al pagament de 162.000 euros, només havia amortitzat 1.000 euros del préstec. És a dir, els afectats, després de pagar durant tots aquests anys puntualment els seus préstecs, deuen més al banc ara que quan van contractar el seu préstec.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va publicar el dia 20 de setembre passat una sentència en la qual conclou que aquests productes són abusius si el client no rep prou informació per prendre decisions fundades i prudents. La hipoteca multidivisa és abusiva, i, per tant, nul·la en tals supòsits per falta de transparència en la comercialització del producte.

Al mateix temps el dia 21 de setembre el Tribunal Suprem va començar la seua deliberació sobre un cas afectat per aquest tipus d’hipoteques, de manera que la sentència que dicti establirà jurisprudència (ja existia una sentència del 2015).

També hi ha una Directiva Comunitària que considera que les multidivises s’han de restringir a professionals o que resideixin al lloc de la moneda estrangera o que tinguin els seus ingressos en l’esmentada moneda. La legislació estatal no ha adaptat l’ordenació jurídica a l’esmentada Directiva, però això no obsta que s’hagi d’aplicar.

Vist el panorama actual, i en el cas que us vegeu afectats per una hipoteca multidivisa, us aconsellem que poseu el vostre cas en mans d’un advocat especialista que pugui assessorar-vos i defensar els vostres drets adequadament.