Shinzo Abe reafirma el seu lideratge al Japó

El PartiT Liberal Democràtic (PLD) liderat pel primer ministre Shinzo Abe va tornar a guanyar còmodament les eleccions generals que es van celebrar diumenge passat. Res de nou en la història del Japó. El PLD és un partit conservador, més pragmàtic que ideològic, que va dominar la política japonesa gairebé ininterrompudament des del 1955 fins al 2009. Però, després de tres anys de mals governs de l’opositor Partit Democràtic Liberal (PDL), Shinzo Abe va reprendre el poder el desembre del 2012 i va aconseguir reforçar-lo en les anteriors eleccions del 2014. Seguirà liderant el país un tercer mandat consecutiu, en principi, fins al 2021.

La tercera economia mundial afronta molts reptes polítics interns i externs, entre aquests últims, la persistent amenaça nuclear nord-coreana. Tindrà quatre anys més per consolidar les Abenomics, intentar reformar la Constitució pacifista imposada pels EUA el 1947 i passar a la història com el primer ministre amb més anys i experiència en el poder, un protagonisme que també exerceixen Xi Jinping i Angela Merkel a la Xina i a Alemanya, respectivament.

Shinzo Abe va anunciar el 25 de setembre, catorze mesos abans del que es preveia, la convocatòria d’unes eleccions anticipades. El PLD gaudia d’un amplíssim suport de dos terços al Parlament i no necessitava anar a les urnes. Per què va prendre aquesta decisió? En primer lloc, Abe es va veure immers en un escàndol d’amiguisme polític que va provocar la dimissió del ministre de Defensa i va obligar, el 3 d’agost, a una àmplia remodelació del Govern per frenar una caiguda dels nivells d’acceptació, que al juliol havien caigut fins al 30%. Després, van pujar al 50%, gràcies a la ferma política d’Abe davant la crisi nord-coreana. Però la causa principal va ser intentar frenar l’emergent líder política Yuriko Koike, governadora de Tòquio, els partidaris de la qual, el 2 de juliol, havien triomfat a les eleccions municipals de la capital, on van derrotar els candidats del PLD. Koike havia llançat, el mateix dia 25 de setembre, el Partit de l’Esperança, cridat a disputar en les eleccions previstes per al 2018 el lideratge del PLD. Però la ràpida reacció d’Abe, que va avançar el calendari electoral, va agafar Koike encara sense un aparell polític amb possibilitats reals per plantar ara cara a Abe i, finalment, va decidir seguir com a governadora de Tòquio. A més, el tradicional opositor PDL, sumit sense lideratge en una profunda crisi interna, tampoc podia evitar el triomf d’Abe.

Shinzo Abe prosseguirà les seues polítiques econòmiques, les Abenomics, que sembla que són més efectives. I va anunciar, pocs dies abans de convocar eleccions, un altre pla d’estímul econòmic i social per valor de 15.000 milions d’euros, també destinats a inversions en educació per millorar la productivitat i en ajuts a la tercera edat, un mannà de votants tradicionalment fidels al PLD. Unes millores socials que pretenen finançar a través de més recaptació de l’IVA, amb un augment del 8% al 10% que es preveu aplicar l’octubre del 2019. El pagament del deute, que supera el 250% del PIB, pot esperar una mica més. L’economia japonesa ha encadenat sis trimestres consecutius de creixement positiu, gràcies al consum intern i la inversió pública. Però el PIB creix entorn de l’1,5%, menys del que s’havia previst, mentre que la inflació segueix molt lluny d’assolir el 2% i els salaris continuen més aviat estancats. Una economia que també depèn del sector exterior està condicionada per les incerteses que encara planen sobre l’economia mundial. L’FMI alerta dels efectes de les tendències proteccionistes dels EUA i un Brexit que ombreja la Unió Europea. Tots pendents dels efectes de la prevista pujada dels tipus d’interès, quan el deute dels Estats dobla el PIB mundial. No se’n deslliura ni la Xina, el deute de la qual també arriba al 250%.

El Japó ha d’afrontar moltes reformes estructurals pendents, entre les quals la del mercat laboral o corregir el ràpid envelliment de la població a causa del baix índex de natalitat en un país reticent a acollir els emigrants estrangers. Però hi ha un altre problema subjacent: els problemes de governabilitat d’algunes corporacions empresarials. Es va demostrar en la desastrosa gestió de la crisi nuclear de Fukushima. Sis anys després, un tribunal local va jutjar responsable la companyia elèctrica Tepco pels tràgics successos que es van esdevenir l’11 de març del 2011. I han aflorat alguns assumptes que van afectar Nissan, Mitsubishi, Suzuki i Tanaka. L’últim, el 8 d’octubre, un altre escàndol va afectar Kobe Steel, que va falsificar dades sobre la resistència d’alguns productes fabricats per aquest gegant siderúrgic nipó. No és un problema exclusiu del Japó. També es repeteix en altres conglomerats asiàtics. I també en la gestió d’algunes importants firmes europees del sector de l’automòbil.

Les males pràctiques de les empreses multinacionals, com les de Kobe Steel, afecten els mercats exteriors. Més de cinc-cents grups utilitzen els presumptes productes defectuosos fabricats pel grup siderúrgic nipó. Hi ha una responsabilitat directa o indirecta de les institucions públiques i privades reguladores i auditores de les empreses.