Tractor: eina de treball i símbol de reivindicació

La imatge de tractors sortint al carrer per reivindicar millores per a la pagesia no és nova. Històricament, hem hagut de manifestar-nos per diferents motius relacionats amb la nostra activitat econòmica, però aquesta vegada ho hem fet per defensar drets fonamentals del nostre poble. Hem engegat motors abans de l’1 d’octubre i no els hem pogut parar després. No ens podíem quedar a casa davant la desproporcionada resposta d’un Estat que ha enviat les forces de seguretat a carregar contra persones que només volien votar pacíficament.

Abans del referèndum, com qui percep la tempesta, la població catalana va mostrar que som un poble valent i pacífic que no es deixa trepitjar. Cada municipi, de manera improvisada, es va organitzar per defensar la democràcia, per intentar impedir que ens prenguessin les urnes, les paperetes i, sobretot, el dret a opinar. Els pagesos de molts pobles vam posar els tractors com a pantalles per poder exercir un dret bàsic, tot i posar en risc una maquinària molt important per a la gent del camp.

Tampoc no vam dubtar a sortir a la carretera després, deixant feina per fer a les nostres explotacions i prioritzant la lluita per la democràcia al rendiment econòmic de la nostra empresa. La veritat és que mai, per cap motiu de protesta del sector, havien sortit tants tractors a les carreteres, per tant, penso que hem demostrat amb escreix el nostre compromís en la defensa dels drets col·lectius. Els agricultors i els ramaders som empresaris arrelats als pobles, persones compromeses amb el territori on alguns hem nascut i on volem continuar vivint. La nostra feina és produir aliments, un ofici per nosaltres noble però dur, que sovint ens obliga a mobilitzar-nos per tirar endavant. Potser és això, el que ens fa tenir un nivell alt de compromís col·lectiu.

Nosaltres, quan hi ha un incendi som dels primers a acudir amb els tractors i amb cisternes d’aigua per intentar apagar el foc. Malgrat tot, els pagesos sovint trobem a faltar el suport del Govern i d’una part de la població. La nostra activitat té uns valors socials, ambientals i territorials que molta gent desconeix o ignora. Els pagesos contribuïm a la vertebració del territori, a l’economia circular del pobles, a la cultura, a les tradicions, a mitigar els efectes del canvi climàtic, entre d’altres.

Està clar que a Catalunya, hi haurà un abans i després de l’1 d’octubre, però també m’agradaria que hi hagués un abans i un després en la consideració que una part del món urbà té dels pagesos i ramaders. Tots hauríem de tenir clar que, per poder tenir sobirania alimentària cal tenir professionals de l’agricultura que produeixin aliments. I, si a més, volem tenir tota la resta de valors que comentava anteriorment, hem de tenir empreses familiars agràries, gent arrelada al territori que es pugui guanyar la vida i pugui continuar fent aquesta activitat tan lloable. És un gran risc deixar la nostra agricultura en mans d’especuladors i quatre multinacionals, i això, també ho hauríem d’estar defensant tots com a poble. Aconseguir-ho depèn de tots nosaltres. Quan anem a comprar o a un restaurant hem d’exigir poder gaudir sempre dels productes de casa nostra. Fem-ho junts, fem-ho per a tots!