La vaga. Els piquets informatius i els esquirols

La facultat dels treballadors d’abstenir-se d’anar a al feina per reivindicar drets socials o econòmics és un principi que ve ratificat a l’Art. 28.2 de la Constitució espanyola de finals del 78

al constatar de forma clara: “Es reconeix el dret de vaga dels treballadors per a la defensa dels seus interessos.” Ara bé, els drets fonamentals no són il·limitats quan xoquen amb els drets d’un tercer. Hi ha un tema, que ha tingut poca transcendència informativa, tret d’escasses decisions dels Tribunals de Justícia, el paper que exerceixen dues figures que normalment acompanyen tals esdeveniments: els piquets informatius i els anomenats esquirols

.

Els piquets informatius. Els piquets informatius són voluntaris que tenen com a principal missió l’efectuar publicitat de la vaga de forma pacífica. En definitiva, poden intentar convèncer els seus companys que no vagin a treballar, però mai forçar-los ni coaccionar-los. Moltes vegades, segurament a causa del clima enrarit que precedeix una situació de falta d’entesa entre les parts –empresaris i treballadors–, es perden les maneres i es transgredeixen les normes de convivència, arribant-se a situacions no desitjades d’agressions físiques i danys materials. Ens servirà com a il·lustració la Sentència del Jutjat de la Instància d’Albacete del 8 de gener del 2013, estimant la demanda presentada per l’empresa i condemnant el cap del piquet, al quedar comprovat que el propietari del pub va ser agredit i arrasat el local per integrants indeterminats, encara que formaven part del grup. Tals actes van ser gravats i divulgats a través de les xarxes socials per a coneixement de propis i estranys.

Segons el parer del Jutjat d’Albacete, juntament amb actuacions en la via penal i civil, no van acontentar les parts en litigi. El treballador líder del piquet de vaga va ser condemnat principal per aquests actes però va recórrer davant del Tribunal Constitucional i aquest va modificar la seva conducta i el va condemnar a títol individual a satisfer 561 euros, definit com a lucre cessant, és a dir, pel temps en què el local va romandre tancat, cosa que va derivar una minva en els seus ingressos.

Aquí no acaba l’assumpte, ja que dels dotze magistrats que formaven la Sala, quatre van votar en discrepància amb la decisió de la majoria dels seus companys vestits de toga. No és estrany que la gent comuna moltes vegades no arribi a comprendre que, sobre un mateix assumpte, els jutges, els encarregats d’impartir justícia, pensin de forma diferent. A títol personal, barrejar laboral i penal és similar a comparar naps i cols. Els esquirols. S’anomenen esquirols els treballadors que no secunden una vaga. Segons la legislació vigent –anterior a la Constitució– del 1978, estableix que mentre duri la vaga l’empresari no podrà substituir treballadors vaguistes per tercers.

Exemple, personal facilitat per una empresa de treball temporal, tret de per treballadors interns, i sempre que existeixi incompliment del Comitè de Vaga dels serveis mínims. La Sentència del Tribunal Suprem d’11 de febrer del 2015 resol un cas molt particular d’astúcia jurídica. Un grup d’empreses molt conegudes, dedicades a la impressió, publicació i difusió de premsa diària i revistes gràfiques, decideix acordar uns acomiadaments i com a reacció els sindicats responen amb una vaga que va ser secundada per la totalitat de la plantilla dels dos centres de treball i es va paralitzar l’activitat d’impressió, encara que es van imprimir en altres tallers i es van distribuir en els diferents punts de venda.

El conflicte no es va fer esperar i el Tribunal Suprem va haver de dirimir sobre el recurs presentat pel Sindicat corresponent i en la seva sentència diu que les empreses han violat el dret de vaga i condemnen el grup d’ocupadors que abonin al sindicat la quantitat de cent mil euros en concepte d’indemnització per danys i perjudicis. Difícil deu resultar calcular la violació d’un dret immaterial, però si ho diu un Tribunal “va a missa”…