En què pensem les dones?

La doctora Louann Brizendine és una de les persones que més saben sobre la influència de les hormones al cervell femení. Al centre específic per a dones que dirigeix a San Francisco, fa anys que investiga i tracta els canvis d’humor, l’ansietat o les disfuncions sexuals associades als nivells hormonals. Segons els seus estudis, tots tenim, des de la concepció i fins a les vuit setmanes de vida fetal, circuits cerebrals de tipus femení. Després de la vuitena setmana de vida fetal, els diminuts testicles del fetus masculí comencen a alliberar enormes quantitats de testosterona amb les quals impregnen els circuits cerebrals i els transformen del tipus femení al tipus masculí. D’aquesta manera, per exemple, el centre cerebral que denominem tècnicament la zona de l’impuls sexual dobla la mida en el cervell masculí.

De la seua investigació es desprèn que les zones del cervell destinades a l’activitat sexual o a l’agressivitat són més grans en el cervell masculí, mentre que les destinades a escoltar i a l’empatia –la capacitat de posar-se al lloc de l’altre– són més grans en les dones. Aquí ja observem algunes característiques importants que condicionen el nostre pensament: l’empatia. Aquesta farà que pensem en l’altre abans d’actuar. Els homes tenen visió de túnel, que és una característica primària dels caçadors, ja que originalment aquesta era la seua funció. Al contrari, les dones s’havien de cuidar de les cries i estar atentes a les amenaces mentre recollien fruits, per això tenim una visió més perifèrica. Per això, mai troben les coses que nosaltres localitzem a simple vista. Aquesta característica ens proporciona una visió més global, en la qual considerem més elements per prendre les nostres decisions. Les dones són millors comunicadores que els homes, i destaquen tant en la comunicació verbal com en la no verbal. Segons Mindcode, les dones parlen entre 14.000 i 16.000 paraules al dia, mentre que els homes, de 3.000 a 5.000. Aquesta és la raó per la qual les dones envien missatges indirectes amb l’esperança que els homes els descodifiquin, però en general, això és missió impossible, ja que aquests tenen un altre codi de comunicació. Per això, quan els homes necessiten comunicar-se amb una dona, han de veure el seu llenguatge del cos, escoltar el to de la veu, i en general, no interpretar les seues paraules al peu de la lletra. Al contrari, les dones quan ens comuniquem amb els homes, hem de ser específiques ja que els homes volen arribar als fets al més aviat possible i sense embuts. D’aquí es desprèn que les dones comuniquem molt però en un codi propi, diferent del masculí, per la qual cosa convé fer un esforç a simplificar la literatura de les nostres comunicacions i ser més directes. D’altra banda, seguint amb les anteriors característiques, aquesta ens dóna la capacitat de recollir gran quantitat de dades que escoltem, llegim i observem, per prendre les nostres decisions. I un aspecte fonamental del funcionament cerebral és que els homes tenen la majoria de les connexions de forma aïllada en cadascun dels dos hemisferis. Al contrari, les dones tenen un nombre més elevat de connexions entre tots dos hemisferis.

Aquesta característica és determinant i té molt sentit amb tot el que he exposat, ja que el fet de tenir connexió entre tots dos hemisferis ens permet combinar el pensament analític (hemisferi esquerre) i l’intuïtiu (hemisferi dret), de manera que a la nostra vida i en les decisions que la determinen, sempre contemplarem tota mena de dades, de manera que aquestes seran sens dubte, més complexes, però també més completes.