Prou mentides! Eleccions i canvi!

Finalment, com era d’esperar, a Catalunya s’ha imposat la Llei de la Gravetat, tal com anticipava en el seu article d’opinió el mateix Raimon Obiols fa algunes setmanes. La tossuda realitat s’ha acabat imposant i ha deixat al descobert un cúmul d’incompliments, mentides i confabulacions que ens han conduït a la crisi política, institucional, social i econòmica més greu des de la restauració de la democràcia i de les institucions catalanes. Algú se’n farà responsable? Algú farà autocrítica dels errors comesos? Tornarem a culpar dels enganys i les manipulacions els adversaris polítics? Tornarem a caure en els mateixos errors a les properes eleccions?

Primer Puigdemont, i finalment Rajoy, han constatat el que fa mesos que es veia a venir; anem, novament i de manera inevitable, a unes noves eleccions autonòmiques avançades com a única alternativa per sortir de l’atzucac al qual ens han portat PDeCAT, ERC i la CUP. Les contínues fugides endavant per conservar el poder, les vies unilaterals, la falta d’una majoria a favor de la independència o l’incompliment de l’Estatut d’Autonomia només podia acabar de mala manera.

Arribats fins aquí, el PSC, amb Miquel Iceta al capdavant, s’ha guanyat un vot de confiança dels ciutadans de Catalunya per tal d’encapçalar una nova etapa de les institucions catalanes. Una nova etapa de diàleg i negociació entre els diferents partits catalans, i entre els Governs de la Generalitat i de l’Estat, per desencallar la situació de bloqueig actual. Cal diàleg, negociació i pacte per aconseguir una reforma de la constitució espanyola que permeti reconèixer Catalunya com una Nació, amb més autogovern, millor finançament i blindatge de les competències en llengua i educació.

I això només ho podem fer si comptem amb tots els ciutadans, i amb tots els partits. Tot i que els partits catalans que han estat alimentant la confrontació i els enfrontaments no poden estar al capdavant d’aquest nou projecte per Catalunya. De fet, m’atreviria a dir que no són el canvi que necessita el nostre país. Tant els partits que ens han portat fins aquí –PDeCAT, ERC i CUP–, com Ciutadans i Partit Popular, dedicats durant tot aquest temps a tirar més llenya al foc. De fet, la solució no podrà venir dels que per una banda han amagat la seva mala gestió i les retallades que han desmantellat bona part dels serveis a Catalunya i s’han saltat alhora les lleis de les quals tots ens hem dotat, com tampoc dels que han volgut fer ús i abús de la llei per amagar les mateixes retallades i la seva corrupció.

Catalunya necessita urgentment recuperar la normalitat institucional i teixir complicitats entre tots aquells ciutadans, entitats i formacions polítiques que estiguin disposats a parlar, escoltar i acordar obrir una nova etapa. Ara, més que mai, cal un gran pacte de país per construir la Catalunya de tots i totes! Sense assenyalar ningú per pensar diferent i treballant per construir una societat diversa i plural on tothom tinguem cabuda.

Al cap i a la fi, tal com deia Tarradellas, ara que fa 40 anys del seu retorn, “el nostre país és massa petit perquè menyspreï cap dels seus fills i bastant gran perquè hi capiguem tots”.