L’essencial

Fernando Savater citava dijous en un acte a la Universitat Autònoma de Barcelona la màxima de Sant Agustí: en l’essencial, unitat; en el dubtós, llibertat (ell va dir diversitat); i en tot, caritat. És important pensant en l’actualitat política reflexionar què és l’essencial i què és el dubtós. I és que alguns continuem convençuts de les moltes coses que es poden millorar si continuem units. Hem vist que estem perdent empreses i oportunitats per culpa del dubtós de l’esgotat processisme. Una fase final plena de despropòsits. El dia en què es va acabar declarant la independència, Puigdemont va tornar a exercir de Puigdemont obviant la possibilitat que ell tenia de convocar eleccions. Els estudiants, de manifestació al carrer, van canviar la seua destinació i davant de la Generalitat i a les seus convergents van muntar un escrache. A les xarxes socials els seus propis socis van començar a insultar-los amb vehemència. I es van espantar. Aquesta mala educació i agressivitat va poder amb ell. A la tarda el president entrava en el Ple i no va prendre la paraula. El dia amb què suposadament somiaven es va quedar assegut en el seu escó abaixant el cap. Inexplicable. Quan van haver de votar ho van fer suplicant el vot secret, aconseguint 70 vots favorables de 135. Hi ha una diputada de Podem que va dir reconèixer la República catalana. Potser ho pensa algun més dels que no van voler mostrar el seu vot i que ara busca canviar-se de partit. Després, seguint amb l’esperpent, Puigdemont va viatjar a Brussel·les per inventar-se una realitat paral·lela que no va arrelar a Europa. Les seues històries inversemblants no van rebre la resposta que ell esperava. Alguns mitjans estrangers ho van titular el circ de Puigdemont.

Ara en veuran alguns clavant cops de colze per aconseguir un lloc a les llistes electorals, i altres de desesperats buscant algun partit que els doni empara. Amb els partits de sempre no arribarà mai la solució, encara que diguin que la busquen. Aviat tindrem unes eleccions com les que va poder amb sensatesa convocar Puigdemont per obrir una nova etapa, amb urnes transparents, sense vots dins al començar la jornada, i amb un únic vot per persona. I com Sant Agustí dient “si m’equivoco, sóc”, cal tornar a centrar-se en l’essencial.