LIDERATGE
Com faig sentir els altres?
M
oltes persones, que creuen ser grans líders, mai es fan aquesta pregunta. Pensen que l’important del lideratge són altres coses: estar ben relacionat, tenir prestigi professional, ser bon comunicador, tenir experiència en el càrrec... i altres per l’estil.
Tanmateix, encara que aquelles coses puguin ser necessàries per ser un bon líder, no són suficients. Als líders els seguim per les emocions que causen en nosaltres, no pels seus dots personals o professionals.
A tu t’ho dic ben clar, si pretens ser de veritat un líder: “Si no saps crear emocions positives potents al teu equip, no et veuran com a veritable líder.” Podràs tenir autoritat sobre l’equip, perquè ets el seu cap i t’han de fer cas obligatòriament, però no donaran per tu gens ni mica més del que sigui estrictament necessari. Seràs un administrador, no un líder.
Tots sabem que la confiança i la cooperació són imprescindibles per al treball en equip. Són imprescindibles per fer front a problemes nous i complexos, com els que afronten avui dia les empreses. Són imprescindibles per ser creatius, perquè cada individu aporti el millor de si mateix.
Doncs bé, la confiança i la cooperació són sentiments, no són idees. Jo puc dir a un altre “vull que em tinguis confiança”, però amb això no n’hi ha prou perquè així succeeixi. La confiança no la genero jo en l’altre amb paraules, sinó amb accions que li demostrin que sí que li interessa confiar en mi. Aquest clima, aquestes accions que causen emocions en els altres, les ha de generar el líder.
El líder és el responsable directe de crear les emocions que fan que l’equip treballi ajudant-se els uns als altres de la millor manera possible. L’equip és el motor; les emocions són la gasolina.
I em preguntaràs: “Quines accions ha de realitzar el líder per generar aquestes emocions potents i positives a l’equip?” Doncs bé, un exemple senzill a seguir i que funciona és assimilar el líder a un pare.
En efecte, el pare proporciona educació, castiga, premia, vol per als seus fills el millor. Fins i tot desitja que els seus fills arribin on ell no va poder arribar...
Si en una família alguna cosa no funciona, el pare no enganya els seus fills. Els diu la veritat: el que falla i el que va bé. Funciona a llarg termini mentir als fills?... Doncs qui pot creure que és bo per a l’equip enganyar els subordinats?...
Els grans líders mai sacrifiquen la seua gent perquè els surtin els números. Abans, sacrificaran els números per protegir la seua gent.
En èpoques de crisi i de manca de recursos, apliquen aquella regla tan lògica i que sempre dóna bons resultats: retallar una mica les nòmines de tots, començant per ell mateix, abans que retallar tota la nòmina d’uns quants (els defenestrats o acomiadats).
S’ha demostrat, empíricament, moltes vegades que els líders que actuen així en les èpoques difícils es guanyen la confiança de la seua gent i en conseqüència apugen molt la moral de tota la plantilla.
Els líders són els que se sacrifiquen primer, els que assumeixen els riscos més alts. “El lideratge és una decisió personal, no un punt de comandament en un organigrama.”