Un Dia de la Seu Vella diferent?

El passat 29 d’octubre es va celebrar el 41è Dia de la Seu Vella per commemorar la consagració de la vella catedral medieval realitzada pel bisbe Guillem de Montcada un 31 d’octubre del 1278. Com cada any des del 1986 la celebració, primer més acadèmica i ara més festiva, de dedicar una jornada al nostre emblemàtic conjunt monumental arriba puntualment a la cita. Malauradament són encara molts els lleidatans i lleidatanes, fins i tot càrrecs públics, que ignoren aquesta efemèride que l’Associació Amics de la Seu Vella organitza com a activitat destacada de la seva quotidiana tasca en favor de la divulgació, coneixement i conservació del nostre més preuat patrimoni. Cal reconèixer que no hem estat ben capaços d’introduir en el calendari festiu de la ciutat aquesta jornada i això es tradueix en una assistència als actes no tan nombrosa com tocaria envers una joia de la qual tothom se sent tan orgullós. Cal dir que sovint hem tingut programacions paral·leles destacades, que han actuat com autèntiques contraprogramacions, de vegades per entitats que no són prou conscients de la data, fins i tot en ocasions per la mateixa administració local. Per als il·lusionats organitzadors de qualsevol activitat, a més dels maldecaps per intentar quadrar una programació atractiva i que acompleixi els objectius de l’entitat, segons el pressupost disponible, sempre hi ha el neguit per aconseguir que el públic al qual va destinada se n’assabenti bé i que el temps acompanyi, sobretot en actuacions a l’aire lliure. Res pot fer més feliços els promotors que tot rutlli bé i que l’assistència sigui nombrosa.

Normalitat agraïdaEnguany el cap de setmana del Dia de la Seu Vella tenia un pronòstic meteorològic esplèndid com va resultar finalment amb una magnífica jornada de sol tardoral sense boires. No hi havia cap acte gros coincident... Vet aquí, però, que aquest any hem tingut la més gran de les incerteses envers la celebració del programa fa dies preparat: la proclamació de la República Catalana pel Parlament i l’aprovació de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució pel Senat, auguràvem un cap de setmana tan diferent que feia preveure la possibilitat de suprimir tots o alguns dels actes. Finalment, tot i ser ben conscients del fascinant i complex temps que vivim, es va poder realitzar tot el programa amb la màxima normalitat. La gent va participar amb alegria, els mitjans tractaren amb l’habitual amabilitat les diverses activitats, el consorci del Turó de la Seu Vella amb l’equip de treballadors dirigits per Joan Baigol recolzà com és costum la festa, solament l’assistència dels nostres representants polítics fou més minsa que mai, per això vull agrair especialment a Joan Vilella, Rosa Salmerón, Paco Cerdà i Josep Maria Forné que ens acompanyessin en un moment o un altre del dissabte o del diumenge.

Lògicament toca agrair també la tasca de la major part de la Junta Directiva de l’Associació i dels socis actius que donen sempre que cal un cop de mà. A més dels fidels col·laboradors com la Confraria de Campaners, el Cercle de Belles Arts, el Club de Vehicles Històrics, el Gremi de Forners de les Terres de Lleida, l’Associació Arts de Ponent i Plusfrésc; el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la Diputació de Lleida, la Paeria de Lleida i la Generalitat de Catalunya; cal afegir enguany l’Agrupació Cultural la Femosa d’Artesa de Lleida, Veus en Vers (personalitzat en la persona de Joan Miquel Franco), El Troc, Fira de Lleida, Veus.Kat i tècnics, Jové Viñes, Casa Pons, Bàsquet Lleida, Impremta Miró i 1203. També al ja citat Plusfrésc i la mateixa Associació Amics de la Seu Vella que amb Simón Solano Advocats i Els Armats de Lleida han estat patrocinadors del recuperat Concurs de Pintura Ràpida que arribà a la seva XVII edició. D’una manera especial cal agrair la dedicació dels diversos membres dels jurats, als socis viatgers Tanit González i Jordi Mercadé, al periodista Ignasi Calvo, al glosador Xavier Quinquillà, als músics: Marcel Miró, Joan Pardell, Julia Ibáñez i Javier Ibáñez, a l’incansable corredor Miquel Solé i el seu maratonià projecte de maratons cada tres dies, al gran lleidatà Sr. Postu, als conferenciants de la vesprada Ara fa vuitanta anys...: Joan Sagués, Joan-Ramon Segura i Josep Blanch. Així com a tots els paradistes que han participat en la segona edició del mercat de Seuvellamania, als quals cal que s’afegeixin més, molts més, en les properes edicions.Ventall de guardonsToca acabar recordant que a més dels alumnes que assoliren els diplomes dels cursos del Seminari Permanent, tenim els premiats de les diverses convocatòries: Joan-Ramon Piqué d’investigació històrica; Jordi Curcó de narrativa; Eloi Sarrat i Jaume Charles de fotografia; Eloi Sarrat i Lupe Ribot de cartells; Robert Martí, Josep Manel Aznar, Joan Vila i Antonio Mariscal de pintura ràpida. Finalment cal fer menció a les distincions 2017 que enguany han apostat pel món esportiu: la individual per a Facundo Campazzo per aconseguir una cistella gairebé impossible des de dalt del campanar i la d’entitat a la Volta Ciclista a Lleida per convertir el Turó de la Seu Vella en un magnífic final de la carrera; així com el reconeixement a una trajectòria per a Rafael Pujol com a empresari modèlic i innovador que ha sabut compaginar l’arrelament d’una xarxa de superfícies comercials amb una gran estima i voluntat divulgadora del nostre patrimoni.

En resum, unes jornades al voltant del Dia de la Seu Vella. Ara ja cal pensar en el del proper 2018, quan celebrarem el centenari de la declaració de la Seu Vella com a Monument Històric o els sis-cents anys de la nostra grossa i carismàtica Silvestra, la gran campana que fidelment toca les hores cada dia.