Carta als presos polítics catalans

Estimats Oriol, Jordi, Josep, Joaquim, Meritxell, Dolors, Raül i Carles. Estimats Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, us trobem molt a faltar. La injustícia per la vostra privació de llibertat és tan enorme que qualsevol cosa que escrigui semblarà poca cosa davant la magnitud del que esteu passant vosaltres i les vostres famílies. I, malgrat tot, necessito escriure-us, fer-vos arribar el meu escalf i agraïment, encara que només sigui a través d’aquestes modestes ratlles.

No em puc ni imaginar com ha de ser de dur haver d’anar a dormir al catre d’una cel·la sense poder dir bona nit a la parella, sense poder fer un petó als fills. Per molt que, com deia el Jordi Sànchez en un article escrit des de Soto del Real, “no hi ha presó, carceller, forrellat o decisió judicial que pugui, si nosaltres no volem, privar-nos de ser com som, de pensar com pensem i d’estimar la gent que estimem”, la presó, el carceller, el forrellat i les injustes decisions judicials no només us priven a vosaltres de ser lliures, sinó que també fan mal a la llibertat de tots els que us esperem a fora. Perquè vosaltres només sou a la presó per tenir unes idees diferents a les de l’estat que us empresona, per haver complert amb l’encàrrec democràtic que un dia us vam donar amb el nostre vot i, com a agreujant, per haver-ho fet tot per vies democràtiques i pacífiques. Jordis, el vostre empresonament ja arriba al vint-i-setè dia. Gairebé un mes. Vicepresident, consellers, el vostre, ja és de deu dies. Sou presos polítics en plena Europa democràtica del segle XXI. Encara que no ho vulgui admetre ni el ministre Catalá ni el president Rajoy, ho sou. Perquè, de fet, quin estat admet mai que els presos de consciència que fa estiguin tancats per les seves idees? A Nelson Mandela el va posar a la presó el règim de l’Apartheid per terrorista. A Mahatma Gandhi, l’Imperi Britànic per sedició. En cap cas no van dir que els condemnessin per les seves idees transformadores i pacífiques. Sempre hi havia alguna pretesa acció delictiva que justificava la decisió. Com ara vosaltres.

Avui us tenen empresonats. Els nostres líders socials i bona part del nostre govern legítim. I la resta de l’executiu, president inclòs, exiliats a Bèlgica confiant que la justícia d’un país democràticament més consolidat permeti posar de manifest als ulls del món el totalitarisme d’una Espanya que es dessagna víctima de la seva intolerància. El nostre govern, la nostra República, la nostra dignitat, davant el seu estat autoritari, la seva justícia de mentida i la seva indignitat. I, al mateix temps, el nostre autogovern intervingut per l’executiu del PP a través de l’aplicació de l’article 155, amb l’entusiasta col·laboració de Ciutadans i la covarda i necessària complicitat del PSC i el PSOE.

Ja sigui perquè es veuen incapaços de governar eficaçment Catalunya amb comandament a distància –com va quedar de manifest en l’aturada de país d’aquest dimecres– o perquè Europa exigeix discretament que la situació es resolgui a les urnes, ens criden a eleccions el 21 de desembre. Espanya domina la violència i la força bruta; nosaltres, la resposta democràtica. Els demostrarem, una vegada més, que som més i que la nostra aposta per la República no s’ha afeblit ni gota ni amb la seva repressió, ni amb les seves amenaces, ni amb la usurpació de les nostres institucions.

No tingueu por. La gent us té constantment presents a tot el país. A Lleida, també, malgrat la falta de complicitat dels qui governen el nostre ajuntament. La ciutat surt al carrer a cada convocatòria, llueix els llaços grocs que reclamen la vostra llibertat, s’enutja per la injustícia que patiu, però és fidel al compromís de respondre a tothora amb civisme i amb no-violència. Tingueu la certesa que el vostre sacrifici no està sent en va.

Esperant que ben aviat pugueu tornar a besar les vostres famílies, us envio la meva abraçada i l’afecte de la gent de les terres de Lleida.