L’euríbor, al punt de mira

L’euríbor és l’índex de referència principal més comuna per a la concessió de crèdits hipotecaris. L’esmentat índex, després de més d’un any i mig en negatiu, ha assolit un nou mínim històric el mes passat situant-se en el -0,18%. El fet d’haver arribat a un índex tan baix és una cosa molt transcendent, ja que en algunes hipoteques la taxa resultant de sumar el diferencial a l’índex comença a ser negativa.

Això és a causa que fa una dècada les entitats financeres, amb la finalitat de captar nous clients a través de les hipoteques, van lliurar una guerra de preus que ha provocat que a partir d’ara alguns consumidors comencin a disfrutar de préstecs a interès zero i fins i tot en alguns casos d’hipoteques, com ja s’ha apuntat, amb interès negatiu.

De moment, les hipoteques que quedaran afectades amb aquesta última baixada de l’euríbor no són massa. D’una banda, les hipoteques que l’any 2007 Bankinter oferia de forma limitada als seus clients amb euríbor més un diferencial del 0,18%. I, d’altra banda, les hipoteques que va vendre Deutsche Bank el març del 2008 mitjançant una oferta coneguda amb el nom d’Hipoteca Trencadora, les quals es van vendre a Espanya amb euríbor més un diferencial del 0,17%.

Altres entitats com ActivoBank (Banc Sabadell) també van comercialitzar en el seu moment hipoteques amb diferencials molt baixos que, si continua baixant l’euríbor, podrien acabar veient-se afectades de la mateixa manera.

En conseqüència, els que van contractar qualsevol d’aquests dos productes i hagin de revisar la quota anual de la seua hipoteca en funció de la dada de l’euríbor d’octubre estan de sort, ja que passaran a pagar únicament el principal del préstec, sense abonar un sol euro en concepte d’interessos.

Ara bé, què ocorrerà en el cas que l’interès sigui negatiu? Des de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) s’ha plantejat aquesta qüestió i entén que si les pujades dels tipus “es traslladen automàticament als hipotecats”, el mateix hauria de fer-se amb les baixades. A més, al·lega que es tracta d’un fet conjuntural que “no afecta la naturalesa del préstec fins al punt que qui presta el capital fins i tot hagi de tornar diners”. És a dir, al final de la vida útil del crèdit “el consumidor sempre abonarà interessos pel deute contret, encara que existeixin moments amb interessos negatius”.

Així doncs, si arriba el cas que els interessos aplicables als consumidors siguin negatius, l’OCU exigirà a les entitats el compliment dels contractes i actuarà en defensa dels consumidors, prenent mesures per obligar que es compleixi l’estipulat.

Des d’una altra perspectiva, els bancs afirmen que els clients amb hipoteques barates no pagaran interessos, però tampoc els rebran, amb la qual cosa tot fa pensar que, en aquests casos, el que ocorrerà és que s’aplicarà un interès zero.

De fet, les entitats afectades ja es manifesten en aquest sentit: “Nosaltres assumim la posició de l’AEB (Associació Espanyola de Banca), que dóna suport que en el cas que el tipus de referència sigui inferior al de la hipoteca el client deixarà de pagar interessos. No se li tornaran diners”, apunten a Bankinter. “Un crèdit no és un dipòsit i això queda clar en el Codi Civil”, agreguen aquestes fonts.

Davant d’aquesta situació que ja es preveia que podria arribar a ocórrer després de vint mesos consecutius amb l’euríbor en negatiu abans de l’octubre, el sector bancari ha optat per diferents opcions com apujar el diferencial que aplica o introduir-ne una clàusula zero en les hipoteques a tipus variable, que estableix que l’indicador mai podrà baixar del 0%, i també ha potenciat la venda d’hipoteques a tipus fix de forma que les variacions de l’euríbor no afecten.

Atès el panorama actual, i en cas que tingueu qualsevol dubte sobre aquest tema, us recomanem que poseu el vostre cas en mans d’un advocat especialista que us assessori i pugui defensar els vostres drets.