El mercat de treball espanyol, una assignatura pendent

El Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, a l’informe relatiu al mes de maig passat, posa en relleu que des de l’última reforma laboral el 2012

i coincidint amb la greu crisi econòmica patida per Espanya, i altres països del nostre entorn, hi ha hagut una millora en les variables de creació d’ocupació, i per tant de destrucció de llocs de treball que, en ocasions, ha suposat millorar la situació laboral existent abans d’aquesta reforma.

Analitzem les dades més rellevants: Espanya ha recuperat la meitat de l’ocupació destruïda per la crisi: 1.971.475.

El nombre d’afiliats es va incrementar en 212.216 persones.

Al quart trimestre de 2016 l’ocupació equivalent a temps complet ha tingut un creixement interanual del 2,7%, mentre el PIB va experimentar un creixement del 3%.

El nombre d’aturats va disminuir en 129.281 persones, xifra que representa un -10,92% respecte del mes d’abril de 2017. Espanya lidera la reducció interanual de la desocupació a la Zona Euro.

La contractació indefinida a temps complet creix el 2017 a un ritme del 13,04% i durant els últims 39 mesos s’ha consolidat el període més prolongat d’increments de contractació indefinida de la sèrie. S’ha recuperat el 72% de l’ocupació indefinida destruïda per la crisi i el 33% de l’ocupació temporal.

Gairebé el 75% dels assalariats té un contracte indefinit, i s’incrementa en 6 punts des de l’inici de la crisi. El 0,87% dels assalariats té un contracte inferior al mes.

En els últims 12 mesos es van crear 365.200 llocs de treball a temps complet davant de 43.400 a temps parcial.

Des de la recuperació el 91,4% de l’ocupació recuperada és a temps complet.

El sector privat continua sent el motor de la recuperació. El 96,4% de l’ocupació recuperada ha estat al sector privat (+1.434.300 sobre 1.487.700 total). Es crea ocupació jove a un ritme del 9,85% anual, més del doble que la mitjana. Hi ha 1.200.000 majors de 45 anys més treballant que a finals de 2011. S’evidencia un descens intens de l’atur de llarga durada que cau per sobre del 16%. El 83,9% de les persones que van abandonar l’atur l’últim any eren parats de llarga durada.

En el que portem de 2017 la contractació entre persones amb discapacitat s’incrementa un 20%.

Ara bé, com qualsevol estadística està subjecta a l’element no només comparatiu sinó al relatiu. S’ha de tenir en compte quina sigui la realitat del mercat en les seues grans magnituds, ja que en cas contrari relativitzaríem les xifres considerant-les tan sols en un determinat espai temporal.

La realitat és que fins i tot quan s’està creant ocupació a un ritme alt, continua sent d’escassa qualitat. El treball a Espanya peca de precari, amb un percentatge més gran de feines temporals que indefinides, a jornada parcial que temporal.

D’aquesta manera, el desembre de 2016 es van firmar a Espanya gairebé 1,7 milions de contractes laborals. D’aquests, el 92,8% van ser temporals i la resta, un 7,2%, indefinits. En el conjunt de 2016, es van formalitzar prop de 20 milions de contractes, dels quals el 91,43% van ser temporals (18,2 milions) i el 8,57%, indefinits (1,71 milions), segons dades del mateix Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social. Dels contractes indefinits, 986.858 són a temps complet i la resta, a temps parcial. El percentatge de temporalitat, del 92,8%, és només lleugerament superior al que es registrava, per exemple, fa trenta-dos anys, el 1985 (91,24%).

L’edició 2017 de Perspectives de l’ocupació (Employment outlook) de l’OCDE, que proporciona una avaluació internacional de les tendències recents del mercat de treball i de les perspectives a curt termini, arriba a quatre conclusions essencials: 1a) El mercat de treball espanyol tendeix a situar-se per sota de la mitjana de l’OCDE en tots els indicadors, a excepció de la qualitat d’ingressos, en què Espanya se situa a penes en la mitjana. 2a) Espanya se situa en el terç inferior dels països de l’OCDE en seguretat en el mercat de treball, tensió laboral i la proporció de persones en edat laboral que viuen amb menys del 50% de l’ingrés mitjà (el més alt de l’OCDE). 3a) La bretxa d’ocupació dels grups potencialment desfavorits també és pitjor que la mitjana. En particular, la probabilitat de tenir una feina per als joves que no estan en educació a temps complet és un 18% inferior a la dels homes d’edat intermèdia. I 4a) La seguretat del mercat de treball ha empitjorat i la proporció de persones en edat de treballar que viuen en llars pobres ha augmentat, en gran manera com a resultat de la profunda i prolongada crisi econòmica.

Aquesta excessiva temporalitat aboca, en molts supòsits, en una devaluació salarial i en la precarització de les condicions de treball.

Davant aquest panorama, s’ha d’incentivar encara més la contractació indefinida a jornada completa i simplificar les actuals modalitats de contractació, potenciant la negociació col·lectiva, objectivant i concretant les causes de temporalitat, i millorant la formació dels treballadors, en especial els joves, incloent el coneixement d’idiomes, que s’hauran d’enfrontar als nous reptes del futur, ja present, de les noves tecnologies, i evitar amb això la substitució de la mà d’obra per una altra de totalment robotitzada, qüestió aquesta que ja he tingut ocasió de comentar en aquest mateix diari.

Un exemple de previsió ens el dóna el Govern alemany, que el passat dia 30 d’agost va aprovar un pla per a la formació de treballadors qualificats destinat a pal·liar el dèficit ja existent al seu mercat laboral, que, segons estimacions actuals, podria ampliar-se fins a arribar a tres milions de llocs vacants el 2030.