Carta a Oriol Junqueras (i els consellers empresonats)

Benvolgut Oriol, encara recordo el dia que em vas proposar de formar part del Govern. Amb prou feines ens coneixíem. Vas fer una confiança en mi que em va sorprendre. Després he entès que és la teva manera de fer créixer les persones, els projectes, el país; fent confiança en les persones i respectant-les. I t’he de confessar que des del primer moment he mirat de seguir el teu exemple i m’he adonat que funciona, i tant que sí! De fet, si miro endarrere és aquesta actitud que hem anat compartint la que, en gran mesura, ha fet que aquest Govern de Junts pel Sí s’hagi mantingut unit. I si miro encara amb més perspectiva entenc que és la mateixa actitud que fa que milions de persones ens mantinguem compromeses en fer realitat la República catalana.

Avui els membres del Govern de Catalunya estem patint la repressió i som acusats de ser organització criminal per voler fer realitat un mandat electoral, pel fet de tenir un projecte polític comú i de complir un mandat parlamentari. I no m’hi puc ni vull acostumar. De fet, sé que cap de nosaltres; ni els que som a l’exili ni els que sou a la presó. I aquí crec que hi puc incloure el Jordi Cuixart i el Jordi Sànchez, homes de pau també empresonats.

Per això estic convençuda que ens hem de comprometre tots a fer tot el que estigui a les nostres mans per reivindicar els nostres drets, per recuperar la llibertat de tots els qui sou a presó, per deixar en evidència la involució democràtica en què s’ha immers l’Estat espanyol i per denunciar la injustícia que està minant les llibertats de la ciutadania catalana i també l’espanyola, malgrat molts encara no se’n vulguin adonar.

Cada cop que penso en tu i els companys i companyes empresonats em convenço que hem de continuar defensant amb tota la dignitat i legitimitat el projecte polític que compartim: defensar el dret de la ciutadania catalana a decidir sobre el seu futur, defensar la construcció de la República catalana, i fer-ho sempre per la via democràtica i no violenta.

Però reconeguem-ho, no és gens fàcil, ni des de la presó ni tampoc des de l’exili, amb tots els ressorts de poder de l’Estat espanyol activats en contra del nostre projecte polític: el poder econòmic, el mediàtic, el polític, el judicial, el policial i militar, ... I malgrat tot, ho fem.

Ja fa un mes que el Parlament va aprovar la Resolució que començava a desplegar el mandat del referèndum de l’1 d’octubre i la República catalana, un referèndum com una casa de pagès, un exemple de coratge, dignitat i civisme de la ciutadania. Però em sembla talment que hagin passat molts mesos. A tu també? En aquests 30 dies han passat massa coses, massa intenses, massa greus i transcendents. I tornem a dir-ho, amb una crueltat desproporcionada en una societat democràtica europea del segle XXI, com és la nostra.

Ara tenim per davant encara no un mes perquè se celebrin eleccions. Tu com a cap de llista. A mi, fent-me confiança de nou i encapçalant ERC per la demarcació de Lleida. Unes setmanes que no seran menys intenses i en les quals temo que continuarem vivint intensament la repressió. Perquè suposo que estàs al cas que la repressió no és només contra nosaltres, els membres del govern; les seves mans fredes i deshumanitzadores s’estan estenent cap a moltes altres persones, servidors públics com mestres, bombers, mossos, empreses que malden per cobrar deutes reconeguts per la Generalitat, regidors, periodistes, ... Com sigui, tinc el convenciment que volen esquinçar els valors sobre els quals hem basat la convivència i el desenvolupament de la nostra societat, els valors que ens han fet ciutadans conscients dels nostres drets i deures, ciutadans responsables i lliures.

Però alhora, suposo que també t’arriba que tota aquesta ciutadania responsable i lliure, conscient dels seus valors, no es queda de braços creuats. Crec que tampoc pot ni es vol acostumar a la repressió ni a la manca de llibertat. Tant a Catalunya, com també a d’altres parts d’Espanya, penso que finalment comença fer-se evident que el procés per la independència de Catalunya no és per demanar privilegis, ni per anar en contra dels interessos dels ciutadans espanyols, ni per voler construir diferències socials o culturals, sinó tot el contrari. Sembla que finalment s’entén que la voluntat de construir la República catalana és per defensar drets, per ser respectats i assolir aquell estadi en què podem dialogar i defensar posicions de tu a tu. Ho veus com jo? El que tinc clar és que confio que la ciutadania de Catalunya amb el seu vot dirà un cop més de manera clara que no es pot negar el nostre dret a desenvolupar-nos com a país d’acord amb les nostres idiosincràsies, oportunitats i anhels. Confio que una majoria contundent amb el vot defensarà recuperar la democràcia i les institucions que ens han volgut prendre. Confio que seran molts més els vots que voldran fer camí cap a la República catalana, per fer totes les polítiques socials, econòmiques i ambientals que volem i que sabem que contribuiran a assegurar que tothom pugui desenvolupar el seu projecte de vida a Catalunya amb dignitat. Ho faig perquè crec que és més evident que mai que és l’única opció de futur.

La veritat és que se’m fa estrany escriure’t aquesta carta pública, però de fet no tinc clar que enviant-vos a tu i els companys una carta a la presó fos més privada. Per acomiadar-me, desitjo que ben aviat pugueu sortir-ne i retornar amb les famílies, seguir lluitant per la llibertat i la justícia, i que puguem parlar d’aquests i molts altres temes estant a prop i mirant-nos als ulls. Mentrestant, com tu dius sempre, estimem-nos tots i estimem tothom. Som els que mai ens cansem, el que mai ens rendim. I els que sabem que només persistint, podrem guanyar un futur sobre la base del respecte mutu entre iguals.