IRPH, primer gol de la banca

Després que els afectats per clàusules terra i per les hipoteques multidivises guanyessin les dos primeres batalles sobre clàusules abusives a la banca, ha estat aquesta última (i per primera vegada) la que ha guanyat l’important debat existent sobre l’Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris (IRPH). L’IRPH és el segon índex de referència més utilitzat després de l’euríbor. S’estableix partint del preu en el qual es presten els bancs espanyols entre si, mentre que l’euríbor es determina partint del preu dels préstecs interbancaris de l’eurozona. Durant l’any 2008 l’euríbor es trobava en el seu màxim històric, la qual cosa va fer que els bancs comencessin a comercialitzar les hipoteques referenciades a l’IRPH. Concretament, en aquell temps es va comercialitzar com un producte més beneficiós per als seus clients. Així, es destacava com de més estabilitat, menys fluctuant que l’euríbor, per la qual cosa es comercialitzava com un índex més segur per al consumidor. Malgrat l’anterior, i a la llarga, i sobretot en aquests últims anys, els consumidors de préstecs hipotecaris han vist que, a la pràctica, aquest els ha suposat que realment paguen molt més pel seu préstec hipotecari que els que havien elegit l’euríbor. Per exemple, durant l’any 2016 la cotització de l’IRPH Entitats el mes de setembre va ser de l’1,957%, davant l’euríbor, de menys del 0,057%, la qual cosa va fer que les hipoteques referenciades a aquest paguessin quotes d’entre 200 i 300 euros més al mes que les hipoteques que ho van fer a l’euríbor. El mes passat l’euríbor va arribar a un mínim històric en negatiu de menys del 0,18%, mentre que l’IRPH va assolir el 1,904% (segons dades del Banc d’Espanya) per la qual cosa la situació s’ha agreujat per als afectats. Concretament, i segons ADICAE, aquestes hipoteques suposen aproximadament un 10% del conjunt dels préstecs hipotecaris.

La sala Civil del Tribunal Suprem ha dictat una sentència de data 22 de novembre del 2017 que estableix que la mera referenciació a un tipus oficial com és l’IRPH no implica manca de transparència ni abusivitat. Aquesta sentència no admet una anul·lació massiva de la clàusula de l’IRPH, però això no obsta que en casos excepcionals pugui entendre’s que la seua aplicació hagi resultat abusiva (per la qual cosa hauria d’analitzar-se cada cas concret). La sentència del Suprem ve a estimar el recurs de cassació que va plantejar Kutxabank contra una sentència de l’Audiència Provincial d’Àlaba, a la qual ja ens vam referir en el seu dia, que havia declarat nul·la la clàusula que recollia com a índex de referència l’IRPH. En el cas concret es va interposar una demanda per la seua falta de transparència i pel seu caràcter abusiu. L’any 2015, el Jutjat Mercantil número 1 de Vitòria va declarar la nul·litat total d’aquesta clàusula i va condemnar l’entitat a tornar les sumes cobrades per interessos aplicant l’IRPH. El banc va apel·lar davant de l’Audiència d’Àlaba, que va desestimar el recurs a l’entendre que no quedava provat que hagués existit negociació de l’esmentat índex amb els particulars afectats. Finalment, com hem dit, el Tribunal Suprem ha resolt a favor de la banca. Fins a aquesta sentència de l’Alt Tribunal existia una divisió entre jutges i magistrats sobre si l’IRPH podia constituir o no una clàusula abusiva. Així, l’abril del 2015 el Jutjat Mercantil número 7 de Barcelona declarava nul l’índex IRPH i condemnava a tornar a l’afectat 6.659 euros per interessos, però també hi havia altres sentències en sentit contrari.

La Unió Europea va demanar a Espanya el 2013 la supressió de l’esmentat índex al ser susceptible de ser manipulada. El Govern espanyol va acordar l’eliminació de l’IRPH Caixes, IRPH Bancs i IRPH CECA, i va conservar només l’IRPH Entitats.

Vist el panorama actual, i en el cas que us vegeu afectats per una situació similar, us aconsellem que us poseu en contacte amb un advocat especialista que pugui assessorar-vos adequadament.