Un missatge que entendrà tot el món

Estar a més de deu mil metres d’altitud et dóna certa perspectiva. Des de l’avió, tornant de Brussel·les, em mirava el continent des de la finestreta amb un punt de tristor. L’alegria per la fantàstica demostració de civisme i tenacitat que acabàvem de fer al cor d’Europa contrastava amb l’aparent fredor amb què les institucions comunitàries continuen mirant-se la causa dels catalans. Al mateix temps que 45.000 persones desbordàvem els carrers de la capital belga, el vicepresident de la Comissió Europea i responsable de Drets Fonamentals de la Unió, Frans Timmermans, continuava fidel al guió dels últims mesos. Ens venia a dir que respectava la nostra mobilització, però que si no ens agradaven les lleis espanyoles, el que havíem de fer era treballar per canviar-les. Com si això no ho haguéssim intentat! Com si això fos possible!

La perspectiva ajuda a comprendre que el que perseguim és difícil, però també fa prendre distància del combat dialèctic d’aquests mesos per arribar a la conclusió que anem pel bon camí i que hem de seguir perseverant. Perspectiva, perseverança i paciència, ens va dir el president Puigdemont en el discurs des de Girona de l’endemà de la declaració de la República. Dels tres ingredients de la seva recepta, potser la paciència sigui el més difícil d’acceptar. Tenim el president i quatre dels seus consellers a l’exili. Tenim dos consellers més en presó provisional, igual que els líders socials pacifistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Tenim a sis consellers en llibertat sota fiança que han d’anar amb peus de plom vigilant què diuen si no volen tornar a la garjola. En aquest context, obligar-se a tenir paciència significa un sobreesforç titànic.

La manifestació a Brussel·les va ser un èxit esclatant. Vam tornar a demostrar que som un poble com n’hi ha pocs, que sabem anar pel món i que la nostra conducta és sempre pacífica i respectuosa. Al mateix temps, crec que és de justícia agrair l’acollida que ens van fer els belgues. La seva hospitalitat i les mostres d’afecte i comprensió que vam rebre estan a l’alçada de l’acollida que li estan dispensant també al president Puigdemont en el seu exili. Uns belgues que, per cert, han quedat atònits aquesta setmana amb la decisió del jutge del Tribunal Suprem de retirar l’euroordre de detenció contra els membres del Govern legítim que són a la capital europea. Pablo Llarena ha preferit fer el ridícul amb aquesta marxa enrere, abans que rebre la clatellada d’una desautorització en tota regla per part de la Justícia belga.

I en aquest context, amb presos polítics i amb mig Govern a l’exili, alguns pretenen fer veure que les eleccions que se celebraran d’aquí a dotze dies són unes eleccions normals. Segurament són normals en l’accepció que Xavier Garcia Albiol dóna a aquest terme quan pensa a refundar TV3, però no poden ser normals per molts motius.

El principal ja ve d’origen: són uns comicis convocats pel gobierno en base de l’aplicació de l’article 155 de la constitució després d’una destitució il·legal del Govern, segons aquell Consell de Garanties Estatutàries que tant aplaudien alguns al començament del mes de setembre. Però tampoc no és normal que es pretengui prohibir un color i que per lluir-lo en llibertat hàgim d’anar-nos-en a l’estranger com feien els nostres pares als anys setanta per veure pel·lícules a Perpinyà. Com tampoc no és normal que en base d’aquesta ridícula prohibició, Ciutadans ens denunciï a la Junta Electoral per penjar un llaç groc a la façana de la Paeria. O que TV3 no pogués transmetre la manifestació de dijous perquè se l’estan mirant amb lupa a tothora.

Quan l’avió toca terra a la pista d’Alguaire, noto que la catarsi col·lectiva de la manifestació i l’observació del moment amb perspectiva ha fet el seu efecte. Ara no és el moment de defallir ni de flagel·lar-nos per allò que potser podíem haver fet d’una altra manera. Ara és el moment de guanyar. Ara és el moment de ratificar la República anant a votar massivament, fent que la nit del 21 de desembre la candidatura del president Puigdemont sigui la que obtingui més vots i que la del PP de Mariano Rajoy quedi com a última força al Parlament. Aquest sí que serà un missatge que entendrà tot el món.