Diari de campanya IX

L’equador de l’insòlit

Els apel·latius superlatius homologables a una cosa insòlita adornen la campanya de la mateixa manera en què ho fan nous conceptes encunyats, ja incorporats al diccionari de campanya (això és, transversalitat, per exemple). Avui comença la segona meitat d’aquest període electoral i, a data d’ahir, que va marcar l’equador de campanya, no semblava que res hagi de canviar en els propers set dies. Absent del país des del mateix dia 5, a la tornada una té la sensació que tot es repeteix en les últimes setmanes. Els mateixos missatges dits per les mateixes persones a compte de la independència i de la constitucionalitat, mentre que els tradicionals ingredients de tota campanya a Lleida (regs, carreteres, aeroport) han gairebé desaparegut d’un debat marcat per l’excepcionalitat.

A qui li importa

El cert és que les propostes bandera d’altres campanyes perden tot sentit quan els titulars els marquen jutges i tribunals, sentències i la junta electoral, la presó i els mítings online des de Brussel·les.