¡A por ellas!

La consigna, el celebrat “¡a por ellos!”, ha arribat al conflicte de les obres de Sixena. Aquest dilluns, Lleida ha tomat a viure escenes que ens han recordat l’1 d’Octubre. Per fer efectiva l’execució provisional que obligava al retorn de les quaranta-quatre peces de Sixena, “¡a por ellas!”, van tornar els cops i l’ús de la força. I el seu veritable responsable ha estat el Ministre de l’Interior en virtut de les competències que s’ha atorgat amb el 155. Val a dir que la mesura contradiu la Llei de Patrimoni Cultural Català pel que fa a la unitat de la col·lecció del Museu de Lleida i tots els informes tècnics que aconsellen no fer efectiu el trasllat fins que no hi hagi una sentència ferma. I, alhora, posa en un alt risc la conservació de les peces. L’ús de la força contra els veïns és una de les conseqüències directes del 155. El Govern espanyol ha precipitat la decisió amb càrregues policials incloses. Ho ha fet parapetant-se en el 155, atorgant-se la representació del Govern de Catalunya amb un minso vuit per cent dels vots. I amb la complicitat del Bloc del 155 que governa la Paeria, açò és PSC, Cs i el PP. Fa dies que ho vivim, una coalició contrària a les més elementals normes de convivència. És la mateixa estampa que s’ha vingut repetint, amb un PSC submís, que ha compartit la unitat d’acció amb Cs i el PP i que no ha dubtat a sumar-se o compartir totes i cadascuna de les iniciatives del PP i Cs, ja fos amb recursos davant el TC, en les seves iniciatives al Parlament o justificant –o callant– davant els cops de porra o de les agressions de l’extrema dreta al carrer. Aquest cop no hi ha hagut ballaruca, senzillament els socis de l’alcalde Ros han executat i l’alcalde s’ho ha hagut de quedar mirant quan no li han deixat ni entrar al Museu a demanar com s’estava executant l’operació de confiscació de les peces. Una greu falta de respecte dels seus socis cap a la primera institució de la capital de Ponent.

Avui ha estat amb Sixena. Però demà hi voldran tornar amb l’Escola. O amb els mitjans públics. O amb les infraestructures. O amb els peatges. O amb la Sanitat. O impedint que ajudem els que passen fred a l’hivern. O senzillament, degradant dia a dia la nostra capacitat de decisió o la mateixa democràcia. La història recent així ens ho fa preveure. A Lleida, amb les obres d’art de Sixena, s’ha fet aprofitant la usurpació de funcions, s’ha executat amb nocturnitat i traïdoria, per la porta del darrere.

Un altre argument que posa en qüestió la decisió –i que evidencia una voluntat de perjudicar el país i la societat en el seu conjunt– és que hi ha diverses obres de Sixena que es troben fora de Catalunya i que no han estat reclamades pel govern de l’Aragó. Curiós –per dir-ho suau– el criteri d’interès selectiu.

L’aplicació del 155 ha servit un altre cop per actuar contra els interessos de Catalunya. Però en aquest cas, a més, contra els interessos d’un patrimoni amb un valor incalculable. Aquesta és una nova evidència del projecte que tenen per a Catalunya i per al conjunt dels ciutadans els partits que han promogut i defensat el 155, que són els partits que han entregat el control de les institucions al PP. Només una acció combinada de les institucions catalanes i de la societat civil podrà aturar una ofensiva per terra, mar i aire que no té cap més propòsit que espoliar el conjunt del país i empobrir el territori. Reaccionem i plantem cara. I el primer capítol d’aquesta reacció ha de ser omplir les urnes de vots el 21 de desembre.